greuge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡɾew.ʒə/, occidental /ˈɡɾew.d͡ʒe/
• Etimologia: Del verb greujar ‎(«gravar amb tributs»), segle XVII.

Nom

greuge m. ‎(plural greuges)

1. Allò que ataca la dignitat d'una persona, societat, etc.
2. Motiu greu de queixa.
3. (històric) Reclamació presentada a les corts de la Corona d’Aragó.

Compostos i expressions

• greuge comparatiu: situació en la que una persona, entitat, etc. rep un tracte pitjor que una altra que suposadament té els mateixos drets.

Traduccions

Allò que ataca la dignitat

• Alemany: Affront ^(de) m.
• Anglès: affront ^(en)
• Armeni: վիրավորանք ^(hy) ‎(viravorank)
• Búlgar: обида ^(bg) f. ‎(obida)
• Castellà: agravio ^(es)
• Esperanto: insulto ^(eo)
• Finès: solvaus ^(fi), loukkaus ^(fi)
• Francès: offense ^(fr), défi ^(fr) m.
• Gallec: axe ^(gl) f.
• Grec: ύβρις ^(el) f. ‎(ivris)
• Italià: affronto ^(it) m.
• Llatí: offensa ^(la) f.
• Polonès: afront ^(pl) m.
• Portuguès: afronta ^(pt) f.
• Rus: оскорбле́ние ^(ru) n. ‎(oskorblénie)
• Serbocroat: увреда ^(sh), uvreda ^(sh) f.

greuge comparatiu

• Castellà: agravio comparativo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: greu·ge (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈɡɾeu.xe/, meridional /ˈɡɾeu.he/

Americà: alt /ˈɡɾeu.x(e)/, baix /ˈɡɾeu.he/, austral /ˈɡɾeu.xe/

• Rimes: -euxe
• Etimologia: Del català greuge.

Nom

greuge m. ‎(plural greuges)

1. (històric) greuge (reclamació presentada a les corts)

Miscel·lània

• Síl·labes: greu·ge (2)