tragar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /tɾəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /tɾaˈɣa/
valencià /tɾaˈɣaɾ/, /tɾaˈɣa/

Verb

tragar trans.

  1. Engolir.

Compostos i expressions

  • no poder tragar algú

Conjugació

Paradigmes de flexió: trago, traga, traguem

Miscel·lània

  • Síl·labes: tra·gar (2)
  • Anagrama: gratar

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \tɾaˈɣaɾ\
Americà: alt /t͡s(a)ˈɡaɾ/, baix \tɾaˈɣaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: (pendent)

Verb

tragar trans., pron. (pronominal tragarse, present trago, passat tragué, futur tragaré)

  1. engolir

Conjugació

Miscel·lània

  • Síl·labes: tra·gar (2)
  • Anagrama: gratar

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tragar
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads