tragues

Potser volíeu: tragués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾa.ɣəs/, occidental /ˈtɾa.ɣes/
• Rimes: -aɡes

Verb

tragues

1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb traure.

Verb

tragues

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de tragar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tragar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gues (2)
• Heterograma de 7 lletres (aegrstu)
• Anagrames: erugats, guarets, rústega, sarguet

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈtɾa.ɣes\, meridional \ˈtɾa.ɣeh\

Americà: alt /ˈt͡sa.ɡ(e)s/, baix \ˈtɾa.ɣeh\, austral \ˈtɾa.ɣes\

• Rimes: -aɡes

Verb

tragues

1. segona persona del singular (tú, vos) del present de subjuntiu del verb tragar

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gues (2)
• Heterograma de 7 lletres (aegrstu)
• Anagrames: esturga, esturgá, gustare, gustaré, rugaste, treguas, tuaregs