traure

Potser volíeu: trauré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾaw.ɾə/, occidental /ˈtɾaw.ɾe/
• Rimes: -awɾe
• Etimologia: Del llatí vulgar trācere, derivat del llatí clàssic trahere ‎(«arrossegar»).

Verb

traure trans., intr.

1. (occidental) Forma alternativa de treure.
2. (pilota valenciana) Servir colpejant la pilota amb força per fer-la arribar al camp contrari, en les modalitats de llargues i raspall, o per fer-la impactar contra el frontis, en frontó valencià.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades i vocal antihiàtica, participi irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	traure			haver tret
gerundi	traient			havent tret
	traent						val
participi	tret, treta, trets, tretes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	trac	traus	trau	traiem	traieu	trauen
				traem	traeu		val
imperfet	treia	treies	treia	trèiem	trèieu	treien
				tréiem	tréieu		val
passat simple	traguí	tragueres	tragué	traguérem	traguéreu	tragueren
futur	trauré	trauràs	traurà	traurem	traureu	trauran
condicional	trauria	trauries	trauria	trauríem	trauríeu	traurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	traga	tragues	traga	traguem	tragueu	traguen	occ
imperfet	tragués		tragués
		traguesses		traguéssem	traguésseu	traguessen
	traguera	tragueres	traguera	traguérem	traguéreu	tragueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	trau			traieu
	–		traga	traguem		traguen	occ
	–				traeu		val

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	traguent
participi	tragut, traguda, traguts, tragudes						occ
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	traïva	traïves	traïva	traívem	traíveu	traïven	n-occ
				traívom	traívou		n-occ
	traieva	traieves	traieva	traiévem	traiéveu	traieven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		tragos	trago				n-occ
				tragam	tragau		occ
imperfet	traguessa			traguéssom	traguéssou		n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... tret
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... traure
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... tret
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... tret
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... tret
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... tret
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... traure
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... tret
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... tret
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... tret
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: trac, trau, traiem

Traduccions

 treure — vegeu treure

Pilota valenciana: servir

• Castellà: sacar ^(es)

Nom

traure m. f. ‎(plural traures)

1. (pilota valenciana) Servidor encarregat de colpejar la pilota amb força per fer-la arribar al camp contrari, en les modalitats de llargues i raspall, o per fer-la impactar contra el frontis, en frontó valencià.

Miscel·lània

• Síl·labes: trau·re (2)
• Anagrames: retrau, trauer, uretra

Vegeu també

• traure. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot