treu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾɛw/, occidental /ˈtɾew/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del francès antic tref ‎(«tenda de campanya»), del llatí trabs ‎(«pal»), segle XIV. Doblet del patrimonial trava.

Nom

treu m. ‎(plural treus)

1. (nàutica) Vela entre l’arbre mestre i les dues bordes per anar en popa amb vent fort.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: treo ^(es) m.
• Francès: tref ^(fr) m.

Verb

treu

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de treure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb treure.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: úter

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC