trava

Potser volíeu: travà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾa.βə/, balear /ˈtɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾa.βa/
	valencià /ˈtɾa.va/, /ˈtɾa.βa/

• Rimes: -ava
• Etimologia: Femení del català antic *trave, de trau, del llatí trabe(m), acusatiu de trabs ‎(«pal, post») perquè s’hi travaven els animals. Doblet de treu via el francès.

Nom

trava f. ‎(plural traves)

1. Peça que impedeix que una cosa pugui separar-se d’una altra o que es puguin moure.
2. (figuradament) Obstacle que s’oposa a l’acompliment d’una cosa.

Derivats

• travar, traveta, travó

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bond ^(en)
• Castellà: traba ^(es) f.
• Francès: entrave ^(fr) f.

Verb

trava

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de travar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb travar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·va (2)
• Anagrama: varat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC