tristejar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /tɾis.təˈʒa/
balear /tɾis.təˈd͡ʒa/, /tɾis.təˈʒa/
Occidental: nord-occidental /tɾis.teˈʒa/
valencià /tɾis.teˈd͡ʒaɾ/, /tɾis.teˈd͡ʒa/

Verb

tristejar intr.

  1. Estar o semblar trist.
    «Com som a mitjan carrer, / veig una porta tancada, / cortina negra posada, / la casa que tristejava.» (Cançó popular mallorquina)
    «Tristejant esporuguida, / sempre temo que'm perdré: / ja començo a estar rendida / per fugir de l'esparvê.» (Ignasi Iglésias, Ofrenes, 1902)
    «La nit tristeja, / Mots d'atzabeja / Que saben els noms de la mar.» (Lluís Servé Galan (@deòmises), Lluna gitana, Relats en Català, feb. 2009)
    «Al Monopoly podem edificar cases i hotels; Joaquín Sabina canta que l'un sempre és dolç i l'altra pot tristejar.» (Joan Ollé, Casa de cites, El Periódico (en català), nov. 2006)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Més informació Formes no personals, Notes ...
Formes compostes i perifràstiques
Més informació indicatiu, jo ...

Paradigmes de flexió: tristejo, tristeja, tristegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Relacionats

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: tris·te·jar (3)

Vegeu també

  • Obres de referència: DCVB
Remove ads

Occità

  • Pronúncia(i): /tɾis.teˈd͡ʒa/

Verb

tristejar

  1. tristejar

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads