triumfe

Català

Verb

triumfe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triumfar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb triumfar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb triumfar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb triumfar.

Variants

• [1] triumfo, triumfi, triumf
• [2] triumfi
• [3] triumfi
• [4] triumfi

Miscel·lània

• Síl·labes: trium·fe (2)
• Heterograma de 7 lletres (efimrtu)