triumfo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /tɾiˈuɱ.fu/, occidental /tɾiˈuɱ.fo/

Verb

triumfo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triumfar.

Variants

• triumfe, triumfi, triumf

Miscel·lània

• Síl·labes: trium·fo (2)
• Heterograma de 7 lletres (fimortu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾjum.fo/

Americà: alt /ˈt͡sjum.f(o)/, baix /ˈtɾjum.fo/

• Rimes: -umfo

Nom

triumfo m. ‎(plural triumfos)

1. triomf, victòria

Miscel·lània

• Síl·labes: trium·fo (2)
• Heterograma de 7 lletres (fimortu)