troca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɾɔ.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾɔ.ka/
	valencià /ˈtɾɔ.ka/, /ˈtɾɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Etimologia: De llatí vulgar *torca per metàtesi, segle XIII, del clàssic torques.

Nom

troca f. ‎(plural troques)

1. (català central i Mallorca) Fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no s'embullin les voltes les unes amb les altres.

Sinònims

• madeixa

Compostos i expressions

• embolicar la troca

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Strang ^(de) m., Strähne ^(de) f.
• Anglès: skein ^(en), hank ^(en)
• Castellà: madeja ^(es) f.
• Eslovac: pradeno ^(sk) n., klbko ^(sk) n.
• Francès: pelote ^(fr) f.
• Italià: matassa ^(it) f.
• Polonès: motek ^(pl) m.
• Portuguès: meada ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ca (2)
• Anagrames: actor, cartó, cotar, croat, tocar, torca, torcà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC