trompis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾom.pis/
• Rimes: -ompis
• Etimologia: Nom: del castellà trompis ‎(«trompada»).

Nom

trompis m. ‎(plural invariable)

1. Usat en la locució de trompis.

Verb

trompis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trompar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trom·pis (2)
• Heterograma de 7 lletres (imoprst)
• Anagrama: imports

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtɾom.pis/, meridional /ˈtɾom.pih/

Americà: alt /ˈt͡som.p(i)s/, baix /ˈtɾom.pih/, austral /ˈtɾom.pis/

• Rimes: -ompis
• Etimologia: De trompa.

Nom

trompis m. ‎(plural invariable)

1. (col·loquial) trompada

Sinònims

• trompazo

Miscel·lània

• Síl·labes: trom·pis (2)
• Heterograma de 7 lletres (imoprst)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtrom.pis/

Verb

trompis

1. passat de trompi