trompa

Potser volíeu: trompà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾom.pə/, occidental /ˈtɾom.pa/
• Rimes: -ompa
• Etimologia: Onomatopeic, segle XIII.

Nom

trompa f. ‎(plural trompes)

1. Instrument aeròfon de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s'eixampla gradualment des de l'embocadura al pavelló.
2. Allargament muscular del nas o del llavi de l'elefant com a òrgan prènsil.
3. Apèndix allargat dels insectes com a aparell xuclador.
4. (occidental) baldufa
5. (col·loquial) embriaguesa

Derivats

• trompejar

Traduccions

Instrument musical

• Alemany: Horn ^(de) n.
• Anglès: French horn ^(en), horn ^(en)
• Castellà: trompa ^(es)
• Francès: cor ^(fr)
• Italià: corno ^(it)

Allargament muscular de l'elefant

• Alemany: Rüssel ^(de) m., Rüssel ^(de) m.
• Anglès: trunk ^(en)
• Àrab: خُرْطُوم‎ ^(ar) m.
• Armeni: կնճիթ ^(hy) ‎(kntxit)
• Belarús: хо́бат ^(be) m. ‎(khóbat)
• Búlgar: хо́бот ^(bg) m. ‎(khóbot)
• Castellà: trompa ^(es)
• Coreà: 코 ^(ko) ‎(ko)
• Danès: snabel ^(da) c.
• Eslovac: chobot ^(sk) m.
• Eslovè: rilec ^(sl) m.
• Esperanto: rostro ^(eo)
• Finès: kärsä ^(fi)
• Francès: trompe ^(fr)
• Gallec: trompa ^(gl) f.
• Gal·lès: trwnc ^(cy) m.
• Grec: προβοσκίδα ^(el) f. ‎(provoskida)
• Grec antic: προβοσκίς ^(grc) f. ‎(proboskís)
• Hindi: सूंड ^(hi) f.
• Hongarès: ormány ^(hu)
• Italià: proboscide ^(it)
• Japonès: 鼻 ^(ja)
• Kazakh: тұмсық ^(kk) ‎(tumsıq/tumsikh)
• Kirguís: тумшук ^(ky) ‎(tumxuk)
• Macedoni: су́рла ^(mk) f.
• Noruec: snabel ^(no) m.
• Polonès: trąba ^(pl) f.
• Portuguès: tromba ^(pt) f.
• Romanès: trompă ^(ro) f.
• Rus: хо́бот ^(ru) m. ‎(khóbot)
• Serbocroat: сурла ^(sh), surla ^(sh) f.
• Suec: snabel ^(sv) c.
• Tai: งวง ^(th)
• Turc: hortum ^(tr)
• Txec: chobot ^(cs) m.
• Ucraïnès: хо́бот ^(uk) m. ‎(khòbot)
• Urdú: سونڈ‎ ^(ur) f.
• Uzbek: xartum ^(uz)
• Vietnamita: vòi voi ^(vi)
• Xinès: 象鼻子 ^(zh) ‎(xiàngbízǐ)

Embriaguesa

• Alemany: Rausch ^(de) m.
• Anglès: jag ^(en)
• Castellà: trompa ^(es)
• Francès: cuite ^(fr)

Nom

trompa m. f. ‎(plural trompes)

1. Músic que toca la trompa.

Adjectiu

trompa inv. ‎(plural trompes)

1. (col·loquial) Sinònim de embriac.

Verb

trompa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trompar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trompar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trom·pa (2)
• Heterograma de 6 lletres (amoprt)
• Anagrama: portam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• trompa. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾom.pa/

Americà: alt /ˈt͡som.p(a)/, baix /ˈtɾom.pa/

• Rimes: -ompa

Nom

trompa f. ‎(plural trompas)

1. trompa

Miscel·lània

• Síl·labes: trom·pa (2)
• Heterograma de 6 lletres (amoprt)

Vegeu també

• trompa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].