tronca

Potser volíeu: troncà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾoŋ.kə/, occidental /ˈtɾoŋ.ka/

Nom

tronca f. ‎(plural tronques)

1. (central) canyoca

Verb

tronca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de troncar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb troncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (acnort)
• Anagrames: arcont, cantor, carnot, conrat, contar, contra, cornat, cotnar, roncat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈtɾoŋ.ka\

Americà: alt \ˈt͡soŋ.k(a)\, baix \ˈtɾoŋ.ka\

• Rimes: -onka

Nom

tronca f. ‎(plural troncas)

1. forma femenina de tronco

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (acnort)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈtroŋ.ka/

Adjectiu

tronca f. ‎(plural tronche)

1. forma femenina de tronco

Miscel·lània

• Síl·labes: trón·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (acnort)