troncar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuŋˈka/
	balear /tɾoŋˈka/, /tɾuŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /tɾoŋˈka/
	valencià /tɾoŋˈkaɾ/, /tɾoŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: troncà, truncar, truncà
• Etimologia: De tronc, segle XIX.

Verb

troncar trans.

1. Tallar el tronc d’un arbre.
2. Forma alternativa de truncar.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	troncar			haver troncat
gerundi	troncant			havent troncat
participi	troncat, troncada, troncats, troncades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tronco	tronques	tronca	tronquem	tronqueu	tronquen
	tronque						val
	tronqui						sept
	tronc			troncam	troncau		bal
imperfet	troncava	troncaves	troncava	troncàvem	troncàveu	troncaven
passat simple	tronquí	troncares	troncà	troncàrem	troncàreu	troncaren
futur	troncaré	troncaràs	troncarà	troncarem	troncareu	troncaran
condicional	troncaria	troncaries	troncaria	troncaríem	troncaríeu	troncarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tronqui	tronquis	tronqui	tronquem	tronqueu	tronquin
	tronque	tronques	tronque			tronquen	occ, bal
imperfet	tronqués	tronquessis	tronqués	tronquéssim	tronquéssiu	tronquessin
		tronquesses		tronquéssem	tronquésseu	tronquessen
	troncàs	troncassis	troncàs	troncàssim	troncàssiu	troncassin	bal
		troncasses		troncàssem	troncàsseu	troncassen	val, bal (1)
	troncara	troncares	troncara	troncàrem	troncàreu	troncaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	tronca	tronqui	tronquem	tronqueu	tronquin
	–				troncau		bal
	–		tronque			tronquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... troncat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... troncar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... troncat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... troncat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... troncat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... troncat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... troncar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... troncat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... troncat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... troncat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: tronco, tronca, tronquem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: destroncar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·car (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3