ultra

Potser volíeu: ultra-, ultrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈuɫ.tɾə/, occidental /ˈuɫ.tɾa/
• Etimologia: Del llatí ultra ‎(«de l'altra banda»), segle XII.

Preposició

ultra

1. en addició a, sobre

Adverbi

ultra

1. més enllà

Nom

ultra m. f. ‎(plural ultres)

1. Grup de persones o d'una ideologia que manté actituds d'extrema dreta o integrisme radicals.

Adjectiu

ultra inv. ‎(plural ultres)

1. Dit d'un grup de persones o d'una ideologia que manté actituds d'extrema dreta o integrisme radicals.

Verb

ultra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ultrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ultrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·tra (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊɫ.traː/, /ˈʊɫ.tra/

Adjectiu

ultrā

1. ablatiu femení singular de ulter

ultra

1. nominatiu femení singular de ulter
2. nominatiu neutre plural de ulter
3. vocatiu femení singular de ulter
4. vocatiu neutre plural de ulter
5. acusatiu neutre plural de ulter