ultratge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uɫˈtɾa.d͡ʒə/, occidental /uɫˈtɾa.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Homòfon: ultratja
• Etimologia: Del llatí ultra ‎(«més enllà») i el sufix -atge, o del francès antic oltrage, segle XIV.

Nom

ultratge m. ‎(plural ultratges)

1. Ofensa realitzada contra una persona, sobrepassant els límits del respecte.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: outrage ^(en)
• Castellà: ultraje ^(es)
• Francès: outrage ^(fr)
• Italià: oltraggio ^(it)

Verb

ultratge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ultratjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ultratjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ultratjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ultratjar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·trat·ge (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot