vana

Potser volíeu: vanà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.nə/, balear /ˈva.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.na/
	valencià /ˈva.na/, /ˈba.na/

• Rimes: -ana

Adjectiu

vana f. ‎(plural vanes)

1. Forma femenina de va.

Verb

vana

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vanar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na (2)
• Anagrama: avan

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba.na/
• Rimes: -ana

Adjectiu

vana f. ‎(plural vanas)

1. forma femenina de vano

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwaː.na/, /ˈwaː.naː/

Adjectiu

vāna

1. nominatiu femení singular de vānus
2. nominatiu neutre plural de vānus
3. vocatiu femení singular de vānus
4. vocatiu neutre plural de vānus
5. acusatiu neutre plural de vānus

vānā

1. ablatiu femení singular de vānus