vano

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.nu/
	balear /ˈva.no/, /ˈva.nu/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.no/
	valencià /ˈva.no/, /ˈba.no/

• Rimes: -ano
• Etimologia: Del castellà abano, segle XVII, de abanar ‎(«ventar»), del portuguès abanar ‎(«garbellar»), del llatí vannus ‎(«garbell»), procedent de l'arrel indoeuropea *wẽ ‎(«batre, ventar»).

Nom

vano m. ‎(plural vanos)

1. (central, septentrional, nord-occidental) ventall
2. (argot casteller) Conjunt de pilars construïts simultàniament, per exemple al final d'una actuació.

Notes

• On s’usa ventall per l’instrument de ventar el foc, s’ha substituït per vano per designar l’instrument plegable d’ús personal.
• En balear, tortosí i alguerès s’usa ventador per l’instrument de ventar el foc i es manté ventall per l’instrument plegable d’ús personal.

Verb

vano

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·no (2)
• Anagrames: avon, nova

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba.no/
• Rimes: -ano
• Etimologia: Del llatí vanus.

Adjectiu

vano m. ‎(femení vana, plural masculí vanos, plural femení vanas)

1. va, inútil

   «Loca fantaseaba la lechera, a vanas ilusiones dando abrigo.» (Los Niños: revista de educacion y recreo, 1871, p.77)

   La lletera fantasiejava, donant cabuda a vanes il·lusions.

2. unflat, superbi

   «El Señor montó en cólera cuando con vano orgullo se construyó la torre.» (Sebastian Brandt, La nave de los necios, 2018)

   El Senyor muntà en còlera quan, amb orgull unflat es construí la torre.

Sinònims

• infundado, vacío
• frívolo, vanidoso

Compostos i expressions

• en vano: inútilment, debades

Nom

vano m. ‎(plural vanos)

1. forat, obertura

   «Una cabecita de pelo oscuro alborotado asomó por el vano de la puerta abierta.» (Rosa Ribas, Sabine Hofmann, El gran frío, 2014)

   Un caparró de cabells foscos i desgrenyats aparegué pel forat de la porta oberta.

Sinònims

• hueco

Miscel·lània

• Síl·labes: va·no (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwaː.noː/

Adjectiu

vānō

1. datiu masculí singular de vānus
2. datiu neutre singular de vānus
3. ablatiu masculí singular de vānus
4. ablatiu neutre singular de vānus