veda

Potser volíeu: Veda, vedà, vedä

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛ.ðə/, balear /ˈve.ðə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbe.ða/
	valencià /ˈve.ða/, /ˈbe.ða/

• Rimes: -ɛda
• Etimologia: De vedar.

Nom

veda f. ‎(plural vedes)

1. Període durant el qual no es permet caçar o pescar.

   «Quan s'obre la veda de la llagosta, en aquests últims anys, la llagosta no ha fet més que pujar de preu.» (Josep Pla, El que hem menjat, 1972)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: closed season ^(en)
• Castellà: veda ^(es)
• Francès: interdiction ^(fr)

Verb

veda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vedar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vedar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·da (2)
• Anagrama: advé

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈbe.ða\

Americà: alt /ˈbe.da/, baix \ˈbe.ða\

• Rimes: -eda
• Etimologia: De vedar.

Nom

veda f. ‎(plural vedas)

1. veda

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·da (2)

Italià

Verb

veda

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de vedere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de vedere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de vedere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de vedere