vedre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbe.ðɾə/, balear /ˈve.ðɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbe.ðɾe/
	valencià /ˈve.ðɾe/, /ˈbe.ðɾe/

• Etimologia: Del llatí medieval veterem, de vetus.

Adjectiu

vedre inv. ‎(plural vedres)

1. (antic) vell, veterà

   Fossilitzat en topònims: Morvedre, Es Vedrà, Pou Vedre, Molí Vedre...

Traduccions

vedre [1] (vell)

• Castellà: viedro ^(es) m.
• Portuguès: vedro ^(pt)

Nom

vedre m. ‎(plural vedres)

1. (arcaisme) guaret, devesa
2. (arcaisme) Fruita o bolet que no és corcat ni gens passat

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·dre (2)

Vegeu també

• Toponímia i etimologia de Cosme Aguiló.