venjar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəɲˈʒa/, balear /vəɲˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /beɲˈd͡ʒa/
	valencià /veɲˈd͡ʒaɾ/, /beɲˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: venjà
• Etimologia: Del llatí vindicare, segle XIII. Doblet del cultisme vindicar.

Verb

venjar trans., pron. ‎(pronominal venjar-se)

1. Prendre venjança o satisfacció del greuge rebut.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	venjar			haver venjat
gerundi	venjant			havent venjat
participi	venjat, venjada, venjats, venjades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	venjo	venges	venja	vengem	vengeu	vengen
	venge						val
	vengi						sept
	venj			venjam	venjau		bal
imperfet	venjava	venjaves	venjava	venjàvem	venjàveu	venjaven
passat simple	vengí	venjares	venjà	venjàrem	venjàreu	venjaren
futur	venjaré	venjaràs	venjarà	venjarem	venjareu	venjaran
condicional	venjaria	venjaries	venjaria	venjaríem	venjaríeu	venjarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vengi	vengis	vengi	vengem	vengeu	vengin
	venge	venges	venge			vengen	occ, bal
imperfet	vengés	vengessis	vengés	vengéssim	vengéssiu	vengessin
		vengesses		vengéssem	vengésseu	vengessen
	venjàs	venjassis	venjàs	venjàssim	venjàssiu	venjassin	bal
		venjasses		venjàssem	venjàsseu	venjassen	val, bal (1)
	venjara	venjares	venjara	venjàrem	venjàreu	venjaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	venja	vengi	vengem	vengeu	vengin
	–				venjau		bal
	–		venge			vengen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				venjàvom	venjavo		centr, n-occ
	venjavi						sept
	venjaia	venjaies	venjaia	venjàiem	venjàieu	venjaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	venjo	venjos	venjo	vengeguem	vengegueu		n-occ
imperfet	vengessi						sept
	vengessa						centr, n-occ
	vengeguessa	vengeguesses	vengegués	vengeguéssom	vengeguéssou	vengeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... venjat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... venjar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... venjat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... venjat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... venjat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... venjat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... venjar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... venjat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... venjat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... venjat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: venjo, venja, vengem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: avenge ^(en)
• Castellà: vengar ^(es)
• Francès: venger ^(fr)
• Occità: venjar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·jar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aejnrv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3