vicario

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /biˈka.ɾjo/
• Rimes: -aɾjo
• Etimologia: Del llatí vicārius, de vicis ‎(«vegada, torn»).

Adjectiu

vicario m. ‎(femení vicaria, plural masculí vicarios, plural femení vicarias)

1. vicari

Nom

vicario m. ‎(plural vicarios, femení vicaria)

1. vicari

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ca·rio (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vicario

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /wɪˈkaː.rɪ.oː/

Adjectiu

vicāriō

1. datiu masculí singular de vicārius
2. datiu neutre singular de vicārius
3. ablatiu masculí singular de vicārius
4. ablatiu neutre singular de vicārius

Nom

vicāriō

1. datiu singular de vicārius
2. ablatiu singular de vicārius