vicarius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /wɪˈkaː.rɪ.ʊs/
• Etimologia: De vicis ‎(«intercanvi, alternança»).

Adjectiu

vicārius m., vicāria f., vicārium n.

1. substitut
2. vicari

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	vicārius	vicāria	vicārium		vicāriī	vicāriae	vicāria
Vocatiu	vicārie	vicāria	vicārium		vicāriī	vicāriae	vicāria
Acusatiu	vicārium	vicāriam	vicārium		vicāriōs	vicāriās	vicāria
Genitiu	vicāriī	vicāriae	vicāriī		vicāriōrum	vicāriārum	vicāriōrum
Datiu	vicāriō	vicāriae	vicāriō		vicāriīs
Ablatiu	vicāriō	vicāriā	vicāriō		vicāriīs

Nom

vicārius m. ‎(genitiu vicāriī)

1. vicari
2. representant, delegat

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vicārius	vicāriī
Vocatiu	vicārī	vicāriī
Acusatiu	vicārium	vicāriōs
Genitiu	vicāriī, vicārī	vicāriōrum
Datiu	vicāriō	vicāriīs
Ablatiu	vicāriō	vicāriīs