vicari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈka.ɾi/, balear /viˈka.ɾi/
Occidental:	nord-occidental /biˈka.ɾi/
	valencià /viˈka.ɾi/, /biˈka.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí vicarius, segle XIV, doblet de veguer.

Nom

vicari m. ‎(plural vicaris, femení vicària)

1. Assistent d’un superior i substitut en certes circumstàncies.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vicar ^(en)
• Castellà: vicario ^(es)
• Francès: vicaire ^(fr)
• Italià: vicario ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ca·ri (3)
• Anagrames: cirvia, círvia, crívia, viciar, vírica

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /wɪˈkaː.riː/

Nom

vicārī

1. vocatiu singular de vicārius
2. genitiu singular de vicārius