vicus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwiː.kʊs/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

Nom

vīcus m. ‎(genitiu vīcī)

1. encreuament de carrers, barriada, districte
2. burg, assentament civil a l'exterior d'un fortí romà
3. llogarret, poble

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vīcus	vīcī
Vocatiu	vīce	vīcī
Acusatiu	vīcum	vīcōs
Genitiu	vīcī	vīcōrum
Datiu	vīcō	vīcīs
Ablatiu	vīcō	vīcīs

Derivats

• vicanus
• vicārĭus
• vicārĭus
• vicātim
• vicinālis
• vicinitas
• vicinus
• vicŭlus

Relacionats

• via
• oppidum
• urbs
• civitas