via

Potser volíeu: vià, Vià, vía

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbi.ə/ⓘ, balear /ˈvi.ə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbi.a/
	valencià /ˈvi.a/, /ˈbi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí via ‎(«camí o carrer»), segle XII.

Nom

via f. ‎(plural vies)

1. rail
2. Nom genèric per a camí o carrer.

Compostos i expressions

• fer via

Derivats

• aviar

Traduccions

Traduccions

Interjecció

via

1. Apressament a algú perquè surti d’allà on es troba.

Verb

via

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·a (2)
• Anagrames: avi, iva, Iva, vai

Anglès

• Pronúncia: /ˈviːə/, /ˈvaɪə/

Nom

via ‎(plural vias o viae)

1. via, especialment de l'antiga Roma

Vegeu també

• via. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈviː.a/

Nom

via f. ‎(plural vie)

1. carrer
2. camí, sender
3. (figuradament) via, canal, mitjà

Compostos i expressions

• dare il via - donar el tret de sortida

Adverbi

via

1. fora

Compostos i expressions

• andare via - anar-se'n
• dare via - donar, regalar
• mandare via - fer fora, acomiadar
• tirare via - fer via

Interjecció

via

1. vinga!
2. fora!

Miscel·lània

• Síl·labes: vì·a (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪ.a/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

Nom

via f. ‎(genitiu viae)

1. carrer
2. camí, drecera
3. manera

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	via	viae
Vocatiu	via	viae
Acusatiu	viam	viās
Genitiu	viae	viārum
Datiu	viae	viīs
Ablatiu	viā	viīs

Relacionats

• bivium
• triviālis