viltenir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biɫ.təˈni/, balear /viɫ.təˈni/
Occidental:	nord-occidental /biɫ.teˈni/
	valencià /viɫ.teˈniɾ/, /biɫ.teˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: De vil i tenir, segle XIII.

Verb

viltenir trans.

1. vilipendiar

Conjugació

Tercera conjugació irregular amb formes velaritzades i alternança vocàlica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	viltenir			haver viltingut o viltengut
gerundi	viltenint			havent viltingut o viltengut
participi	viltingut, viltinguda, viltinguts, viltingudes
	viltengut, viltenguda, viltenguts, viltengudes						bal
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	viltinc	viltens	vilté	viltenim	vilteniu	viltenen
	viltenc						bal
imperfet	viltenia	viltenies	viltenia	vilteníem	vilteníeu	viltenien
passat simple	viltinguí	viltingueres	viltingué	viltinguérem	viltinguéreu	viltingueren
	viltenguí	viltengueres	viltengué	viltenguérem	viltenguéreu	viltengueren	bal
futur	viltindré	viltindràs	viltindrà	viltindrem	viltindreu	viltindran
	viltendré	viltendràs	viltendrà	viltendrem	viltendreu	viltendran	bal
condicional	viltindria	viltindries	viltindria	viltindríem	viltindríeu	viltindrien
	viltendria	viltendries	viltendria	viltendríem	viltendríeu	viltendrien	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	viltingui	viltinguis	viltingui	viltinguem	viltingueu	viltinguin
	viltinga	viltingues	viltinga			viltinguen	occ
	viltengui	viltenguis	viltengui	viltenguem	viltengueu	viltenguin	bal
imperfet	viltingués	viltinguessis	viltingués	viltinguéssim	viltinguéssiu	viltinguessin
		viltinguesses		viltinguéssem	viltinguésseu	viltinguessen
	viltinguera	viltingueres	viltinguera	viltinguérem	viltinguéreu	viltingueren	val
	viltengués	viltenguessis	viltengués	viltenguéssim	viltenguéssiu	viltenguessin	bal
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	viltingues	viltingui	viltinguem	viltingueu	viltinguin
	–	viltén			vilteniu
	–	viltín	viltinga			viltinguen	occ
	–	vilté	viltengui	viltenguem	viltengueu	viltenguin	bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... viltingut o viltengut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... viltenir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... viltingut o viltengut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... viltingut o viltengut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... viltingut o viltengut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... viltingut o viltengut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... viltenir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... viltingut o viltengut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... viltingut o viltengut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... viltingut o viltengut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: viltinc, vilté, viltenim

Miscel·lània

• Síl·labes: vil·te·nir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC