volo

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: Voló

Català

Verb

volo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de volar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb volar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb volar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: vo·lo (2)

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈwɔ.loː/
  • Etimologia: Verb-1: del protoitàlic *welō, de l'arrel protoindoeuropea *welh2- («desitjar»). Verb-2: de l'arrel protoindoeuropea *weǵʰ- («girar, voltar»).

Verb

volō ‎(1a present?), vīs ‎(2a present), velle ‎(infinitiu), voluī ‎(perfet)

  1. voler, jo vull, desitjar
    Volo te esse bonum.
    Vull que siguis bo.
  2. voler, estimar
    Numquid me vis?
    Ja no m'estimes?
  3. significar, voler dir
    Quid tibi vis?
    Per què vens?

Derivats

Nom

volo m. ‎(genitiu volonis)

  1. esclau voluntari

Declinació

Més informació Cas, Singular ...


Verb

volō ‎(1a present?), volās ‎(2a present), volāre ‎(infinitiu), volāvi ‎(perfet), volātum ‎(supí)

  1. volar, jo volo
    Sine pennis volare haud facil est.
    No és fàcil volar sense plomes.
  2. anar de pressa, córrer
    Fama volat pulsum regnis cessisse paternis Idomenea ducem.
    Corre el rumor que el príncep Idomeneu ha marxat, expulsat del regne dels seus pares.
  3. desaparèixer
    Verba volant.
    Les paraules desapareixen.

Vegeu també

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.137-138
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads