voler
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Potser volíeu: VOLER
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /voˈɫə/, /vuˈɫɛ/ Occidental: nord-occidental /boˈɫe/ valencià /voˈɫeɾ/, /boˈɫe/
Verb
voler trans.
- Tenir la intenció determinada de fer alguna cosa.
- Una cosa, requerir, exigir-ne una altra.
- Aquesta planta vol molta aigua.
- (auxiliar, seguit d’infinitiu) Intenció d’acomplir.
- (metereologia, seguit d’infinitiu) Estar a punt de.
- «Aquesta nit serà Nadal. Sembla que a fora vol nevar.» (Alfred Bosch, L'avi: confessions íntimes de Francesc Macià, 2000, →ISBN.)
Conjugació
Segona conjugació irregular
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: vull, vol, volem
Vocal rizotònica: /u/, /ɔ/
Variants
- volguer (forma col·loquial velaritzada)
Sinònims
Traduccions
Traduccions
- Afrikaans: wil (af)
- Albanès: do (sq)
- Alemany: wollen (de)
- Anglès: want (en)
- Àrab: أَرَادَ (ar)
- Armeni: ուզել (hy) (uzel)
- Basc: nahi izan (eu)
- Belarús: хаце́ць (be) (khatsets)
- Bengalí: চাওয়া (bn)
- Bretó: fellout (br)
- Búlgar: и́скам (bg) (ískam)
- Castellà: querer (es)
- Coreà: 빌다 (ko) (bilda)
- Cors: vulè (co)
- Danès: ville (da)
- Eslovac: chcieť (sk)
- Eslovè: hoteti (sl)
- Esperanto: voli (eo)
- Estonià: tahtma (et)
- Francès: vouloir (fr)
- Frisó occidental: wolle (fy)
- Friülà: volê (fur)
- Gallec: querer (gl)
- Gal·lès: bod eisiau (cy)
- Georgià: სურვილი (ka) (súrvili)
- Grec: θέλω (el) (thelo)
- Grec antic: ἐθέλω (grc) (ethélō)
- Hebreu: רָצָה (he)
- Hindi: चाहना (hi)
- Hongarès: akar (hu)
- Ídix: וועלן (yi)
- Indonesi: mau (id)
- Irlandès: is mian le (ga)
- Islandès: vilja (is)
- Italià: volere (it)
- Japonès: 欲しい (ja)
- Kazakh: келу (kk) (kelw/kelu)
- Kurd: xwestin (ku)
- Letó: gribet (lv)
- Lituà: norėti (lt)
- Llatí: volo (la)
- Llengua de signes catalana: VOLER (csc)
- Macedoni: са́ка (mk)
- Malai: mahu (ms)
- Maltès: ried (mt)
- Mongol: дурлах (mn)
- Neerlandès: willen (nl)
- Noruec: ville (no)
- Occità: voler (oc)
- Polonès: chcieć (pl)
- Portuguès: querer (pt)
- Retoromànic: vulair (rm)
- Romanès: vrea (ro)
- Rus: хоте́ть (ru) (khotet)
- Sànscrit: वष्टि (sa)
- Sard: bolli (sc)
- Serbocroat: хтети (sh), hteti (sh)
- Suec: vilja (sv)
- Tadjik: хостан (tg)
- Tagal: magustohan (tl)
- Tai: อยาก (th)
- Tàtar: теләргә (tt)
- Turc: istemek (tr)
- Txec: chtít (cs)
- Ucraïnès: хоті́ти (uk) (khotiti)
- Urdú: چاہنا (ur)
- Uzbek: xohlamoq (uz)
- Való: voleur (wa)
- Vènet: voler (vec)
- Vietnamita: muốn (vi)
- Volapük: vilön (vo)
- Xinès: 要 (zh) (yāo)
Nom
voler m. (plural volers)
Miscel·lània
- Síl·labes: vo·ler (2)
- Anagrames: revol, verol
Vegeu també
Remove ads
Català antic
Verb
voler
- voler
- (pronominal) voler
- «Sen anassen lla hon se volguessen ab tot ço del llur» - Se n’anessin allà on volguessin amb tot allò seu (Crònica de Pere el Cerimoniós, c. 1382)
- (auxiliar) voler (intenció d’acomplir)
- «Partis de aqui quant hac menjat, que no y volch aturar la nuyt» - Parteixo d’aquí quan hagi menjat, que no hi vull fer nit (Crònica de Bernat Desclot, 1288)
- (locucions) qualsevol, onsevulga
- «En qual lloch se vulla del libre ne pot hom parlar» - En qualsevol lloc del llibre no es pot comentar (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)
- (conjunció) o bé
- «Vulla’s chrestia o sarrahi» - Sigui cristià o sarraí (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)
Conjugació
Conjugació antiga
Vegeu també
Remove ads
Francès
Verb
voler
Conjugació
Taula de conjugació
Vegeu també
- Entrada «voler» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads