Beat

Beat

A God's Fool de Paul Alexander Svedomsky
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Un beat és un títol pòstum atorgat per la religió catòlica a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Dites populars

• A Gata qui no és gat és gata, i qui no és puta és beata.^[1]
• Adéu, sant Miquel de Llíria i les beates també: Doneu-me salut i vida per tornar l'any que ve.^[2]

(var.) Adéu, sant Miquel de Llíria i les beates també, que jo me'n vaig a València i Déu saps si tornaré.^[2]

• Beata bruixa, amaga la cama i mostra la cuixa.^[3](Cat., Val.)
• Beata farinera, ara va endavant, ara endarrera.^[3](Bar.)
• Beata, si l'amor no em desbarata.^[3](Bar., Val.)
• Beata, si s'amor no ho desbarata.^[3](Men.)
• Beato beato, i fa de les seves.^[3](Men.)
• En Muro tots són beatos, socarrats en Cocentaina, en Gorga són cavallers, culiblancs en Almudaina.^[4]
• Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata.^[5]
• Llenya de mata, foc de beata.^[5]
• No et fiïs de beat, que té ungles de gat.^[6]

(var.) Ungles de gat i cara de beat.^[6]

• Puta primerenca, beata tardana.^[7](val.)

(var.) Bagassa primerenca, beata tardana.^[8](val.)

• Si vols sebre lo que és una beata, xafa-li la sabata.^[3](Val.)

Referències

1. ↑ Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms». Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63.
2. 1 2 Sanchis Guarner, 1983, p. 30, Vol. 5. Sector central interior.
3. 1 2 3 4 5 6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «beat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
5. 1 2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2025].
6. 1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ungla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
7. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «puta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
8. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bagassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.