Bestiar

Bestiar

The way to market d'Auguste-François Bonheur
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

El bestiar és el conjunt d'animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d'una explotació ramadera, criats per a l'obtenció de productes o de serveis.

Dites populars

• A la fira del bestiar, hi ha el pastor i el rabadà.^[1]
• Amb bestiar jove no hi ha pèrdua mai.^[2]
• Bestiar acorralat tufeja aviat.^[1]
• Bestiar aplegadís, tot són coces i mossegades.^[2]
• Bestiar de molts, el llop se'l menja.^[2]
• Bestiar de molts, menja de llops.^[1]
• Bestiar jove, carregat de jocs.^[2]
• Bestiar que menja terra, si no el mates se l'enterra.^[1]
• Bestiar tendre, deixeu que pasturi.^[1]
• El bestiar acorralat, el comprador sempre el sap.^[1]
• El bestiar es tracta a fira, com la dona que és pubilla.^[1]
• El qui guarda el bestiar no és el pastor, és el ca.^[1]
• Es bestiar va alegre; aviat plourà.^[2]
• La falsa primavera enganya el bestiar.^[1]
• Més pugen les esquelles que el bestiar.^[3]

Quan allò accessori costa més que allò principal.

• Qui del llop ja demanat ha: On albergues ton bestiar?^[1]
• Qui fica diners en arnes i en bestiar, perd son cabal sense pensar.^[1]

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
2. 1 2 3 4 5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bestiar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
3. ↑ Gomis y Mestre, 1910, p. 90.

Bibliografia

• Gomis y Mestre, Cels. Zoologia Popular Catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions per Cels Gomis (en català antic). Barcelona: L'Avenç, 1910 (Biblioteca Folk-lórica del Centre Excursionista de Catalunya).