Esquella

Esquella

Esquellot
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

L'esquella o esquellot és un tipus de campana petita que es lliga al coll dels caps de bestiar que guien un ramat. També és un instrument que pot afegir-se al set de la bateria, per tal de ser utilitzat en la música.

Dites populars

• A bou vell, esquella nova.^[1]
• A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.^[1]
• A la vaca vella, no li cal esquella.^[2]
• Ah gener, generot, que m'has mort les ovelles i l'esquellot.^[3]
• Amanix les esquelles antes que les ovelles.^[2]
• El bou sense esquella, prompte es perd.^[2]
• Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.^[4]
• Si plou per Santa Petronella, el ramat perd l'herba i l'esquella.^[5]
• Uns neixen amb estrella i altres neixen amb esquella.^[2]

Endevinalles

• Què és allò que tot el camí diu set, set, set i quan és a la font no beu?^[6]

Frases fetes

• Perdre el bou i les esquelles.^[7]

Perdre-ho tot.

Referències

1. 1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
2. 1 2 3 4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «esquella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
3. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2025].
4. ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
5. ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 125.
6. ↑ Bassols, 1994.
7. ↑ «Esquella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 de juliol de 2014]

Bibliografia

• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.