Coca

Coca

Coca de Sant Joan
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Detalls
País d'origen	Espanya, França, Andorra i Algèria
Tipus	aliment

La coca o fogassa és una massa feta de farina i diversos ingredients, salats o dolços, de forma generalment ovalada, plana o rectangular i cuita al forn.

Dites populars

• A mon pare li diuen coca, i jo em muir de fam.^[1]

(var.) A mon pare li diuen Fogassa, i jo em muic de fam.^[1]

• A Tremp pa i a Balaguer coca.^[2]
• Amb tomàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc.^[3]
• Barjols de Benissa, cara de coca, han regolat a Santa Anna dins d'una bóta.^[4]
• Benivissà, la coca ben ensucrà.^[4]

(var.) Benivissà, la coca ben estufà.^[4]

• De pans i fogasses, en fan tants com volen.^[1]
• El bon foc fa el bon coc.^[5]
• Els gats varen anar a Roma només que per menjar coca.^[1]
• Els morts, a la fossa; els vius, a la fogassa.^[1]
• Festes passades, coques menjades.^[1]
• La coca i la coqueta, tot surt de la pastereta.^[1]

(var.) Sa coca i es cocó, tot surt des mateix pastó.^[1]

• Menjant coca, es tornen joves.^[1]
• No hi ha cap pa que no costi una coca.^[1]
• Per coques i balls, no hi ha com a Valls.^[1]
• Per tomàtecs, Vila-seca, i per coques, Reus.^[3]
• Posats a pastar, farem tot coques.^[1]
• Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada.^[1]
• Qui no té pa, menja coca.^[1]
• Qui té mare, menja coca; qui no en té, se fa refotre.^[6]

(var.) Qui té mare, menja coca; qui no en té, no en tasta gota.^[6]

Frases fetes

• Cap fet una coca.^[1]

Cap molt despentinat (Empordà).

• Estar fet una coca.^[1]

(var.) Fer-se una coca.^[1]

(var.) Quedar-se com una coca.^[1]

Aixafar-se o estar aixafat, desfet o molt cansat.

• Fer de qualcú una coca^[1]

Esclafar-lo, deixar-lo inútil.

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «coca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2025].
3. 1 2 Parés i Puntas, 1999.
4. 1 2 3 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1457778466].
5. ↑ Conca, 1988.
6. 1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

• Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.