Gregal

Gregal

Rosa dels vents
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

El gregal és el vent del nord-est.

Dites populars

• Amb vent gregal ni peix ni pardal.^[1]

(var.) En gregal, ni peix ni pardal.^[2]

• El gregal i el xaloc, porten fred i porten foc.^[2]
• Gregal la mou, llevant la plou.^[3]
• Gregal mallorquí, tramuntana a Maó.^[2](Mall.)
• Gregal, mar picada i sola banyada.^[2][1](Mall.)
• Gregal matiner, gregal trapasser.^[4]
• Gregal matiner, gregalot frescot.^[1]
• Gregal matiner, llevant tarder.^[1]
• Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana.^[1]
• Guergal, aigua a la canal.^[2](Ross.)
• La pluja de gregal, les pedres fa ballar.^[4]
• Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.^[1]
• No és nat ni naixerà qui ploure fort de grec veurà.^[4]
• Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina.^[1]
• Quan les boires corren de garbí, gregal fi.^[4]
• Si és gregal i brusca dura, pescada segura.^[2](Mall.)
• Vent grec, la pluja al bec.^[4]
• Vent de gregal, mal!^[2]

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 Parés i Puntas, 1999, p. 26-35.
2. 1 2 3 4 5 6 7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gregal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
3. ↑ «Gregal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de maig de 2012]
4. 1 2 3 4 5 Amades i Gelats, 1938, p. 43-44.

Bibliografia

• Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Els vents de la Mediterrània Tramuntana Gregal Llevant Xaloc Migjorn Llebeig Ponent Mestral