Hostaler

Hostaler

In der Wirtsstube de Josef Kinzel
Projectes germans
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Un hostaler és una persona que té un hostal.

Dites populars

• A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà.^[1]
• Amor de bagassa, amistat de frare i convit d'hostaler solen costar molt diner.^[2]
• Amor de dona, paraula de frare, promesa de mariner i convit d'hostaler són quatre coses i no són res.^[2]
• De gener a gener tot el cabal resta per l'hostaler.^[2]
• És bo l'hostal si l'hostalera val.^[3]
• Filla d'hostaler i poma recadora maduren abans d'hora.^[4]
• Filla de botxí i hostaler, vés amb compte que no et sigui res.^[4]
• Hostaler a la porta, hostal buit.^[2]

(var.) Hostaler a la porta, hostal sense gent.^[2]

• Hostalera i bona mossa, ai del cos i de la bossa!^[3]
• L'hostaler ven m... i la cobra bé.^[2]
• Mossa d'hostal i figa verdal, palpant se maduren.^[3]
• Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.^[1]
• No et fiïs d'amor de fadrina ni de convit d'hostaler, que et costaran molt diner.^[2]
• Quan convida l'hostaler, amaga el teu diner.^[2]
• Qui té bo amb s'hostaler, jeu amb sos llençols nets.^[3](Mall.)
• Sant Julià gloriós, feu-me trobar un hostaler honrat, tant com ho éreu vós.^[4]
• Si ric et vols fer, fes d'hostaler.^[2]
• Veure, escoltar i no dir res fa bon hostaler.^[4]

Referències

1. 1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Amades, 1936, p. 14-18.
3. 1 2 3 4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «hostaler». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. 1 2 3 4 Parés i Puntas, 1999.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.