Nou (fruit)

Nou (fruit)

Nous
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Juglans regia i Juglans regia
Regne	planta
Distribució

La nou és el fruit comestible de la noguera.

Dites populars

• Amb la carn, formatge, i amb el peix, nous, el millor companatge.^[1]
• Com més petita (o dolenta) és la nou, més remor (o soroll) mou.^[2]
• Déu dóna les nous a qui no les sap trencar.^[2]
• El qui planta un noguer no en menjarà nous.^[1]
• La Mare de Déu de Núria, feta d'un cor de noguer; les nous en són preciosetes, la Mare de Déu també.^[1]
• No totes ses nous són plenes.^[2]
• Nou i dona, la que calla és bona.^[2]
• Panses, nous i figues són bones amigues.^[1]
• Per Santa Magdalena, la nou i l'avellana plena.^[2]

(var.) Per Santa Magdalena, la nou plena.^[2]

• Per Santa Magdalena, la nou ja és plena, i per Sant Salvado, ja fa el galló.^[3]
• Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.^[1]
• Si trona per Sant Joan, totes les nous es corquen.^[3]

Frases fetes

• Ésser més el soroll que les nous.^[4]

Expressió que s'aplica a alguna cosa que no té pas la importància que sembla pel soroll o el renou que mou.

• Estar fins a la nou del coll.^[2]

Estar enmig de grans dificultats.

• Mentir per la nou del coll.^[2]

Dir grans mentides.

• Per acabar de cloure sa nou.^[2]

(var.) Per acabar d'arreglar l'assumpte.

• Trencar nous.^[2]

Murmurar insistentment.

• Xerrar més que un sac de nous.^[2]

(var.) Fer més soroll que un sac de nous dolentes.^[2]

(var.) Fer més renou que un sac de nous buides.^[2]

Parlar molt i seguit, sobretot parlar amb èmfasi o indignació.

Cançons

• Sant Nicolau, bisbe de pau, / panses i figues, / nous i aulives, / tantes com vulgau; / si no me'n donau, / escales avall caigau.^[2]

Referències

1. 1 2 3 4 5 Parés i Puntas, 1999.
2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
3. 1 2 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 150-151. ^{[Enllaç no actiu]}
4. ↑ «Nou». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 juny 2014].
5. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. ^{[Enllaç no actiu]}