Verd

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Verd

Tonalitats del verd
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

El verd o vert és un dels colors que es distingeix en l'espectre solar, entre el groc i el blau.

Citacions

• No hi hà res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.^[1]

El triomf de la carn. Escena VIII, 1912. — Santiago Rusiñol

Dites populars

• Cull ton fruit per Sant Miquel, tant si és madur com si és verd.^[2]
• De més verdes en maduren!^[3]
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són.^[3]
• Llenya verda fa bon fum, llenya seca, bona llum.^[4]
• Més val verd per a l'amo que madur per a un altre.^[3]
• No en vull, que són verdes.^[3]

(var.) Quan la guilla no en pot haver, diu que són verdes.^[3]

(var.) La guineu quan no les pot haver diu que són verdes.^[5]

• Pa sec i llenya verda aguanten molt la casa.^[4]
• Per Sant Simó, cull el nap, tant si és verd com madurat.^[2]
• Quan és verda se doblega, i quan és seca, se romp.^[3]
• Si pel gener veus terrejar, posa't a cantar, i si veus verdejar, posa't a plorar.^[6]
• Vagin les verdes per les madures.^[3]

Frases fetes i locucions

• Estar a les verdes i a les madures.^[5]

Acceptar la part desagradable o dolenta d'una cosa igual com es frueix de la bona o agradable.

• La vergonya era verda i se la va menjar un burro [ase, ruc].^[4]

Dir-li a algú que no té vergonya.

• Que si són verdes, que si són madures.^[5]

Frase que al·ludeix despectivament a coses dites per algú, que es consideren xafarderies o enraonies.

• Quedar-se verd (algú).^[5]

Restar desagradablement sorprès.

• Veure's verd (algú).^[5]

Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, enutjosa, difícil, etc.

Referències

1. ↑ Rusiñol, 1912, p. 30.
2. 1 2 Parés i Puntas, 1999.
3. 1 2 3 4 5 6 7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Verd». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. 1 2 3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2025].
5. 1 2 3 4 5 «Verd». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 novembre 2016].
6. ↑ Amades, 1982, p. 298.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Rusiñol, Santiago. El triomf de la carn (Djvu). Barcelona: Antoni López, 1912 [Consulta: 12 agost 2017].