Ase

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Ase

Ase català
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Equus africanus asinus

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dites populars

• A Camprodon, fan el burro i no en són.^[1]
• A l'ase gemegador, carrega'l sense por.^[2]
• A Sant Silvestre, estiren els burros del cabestre (o lliga el burro pel cabestre).^[1]
• Alaba't, ruc!^[3]

(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc!^[3]

(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc!^[3]

Es diu per recriminar els immodestos.

• Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.^[2]

• Brams d'ase no arriben al cel.^[4]
• Burro mort, civada a la cua.^[5]
• Corb, menja carn de burro mort.^[6]
• Desgraciat és l'ase que no pot estrenar albarda.^[1](Empordà, Pineda)

(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.^[1](Olot)

• Dona boja i burro guit, bon partit.^[2]
• El burro creix y l'albarda no.^[7](català arcaic)
• El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.^[7](català arcaic)
• El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.^[7](català arcaic)
• El burro menja gram, quan li apreta la fam.^[7]
• El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.^[7](català arcaic)
• El burro sempre va davant del arriero.^[7](català arcaic)
• El burro del traginer sempre va a davant.^[3]

Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.

• El burro vell, si no tira, guía.^[7]
• El burro y el ignorant son fills de cosins germans.^[7](català arcaic)
• El sol de maig estella el cap del burro.^[2]
• Home casat, ruc espatllat.^[1]
• L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.^[2]

• L'ase de la faula, ab un bufet va tocar la flauta.^[8](català arcaic)
• La vergonya era verda i se la va menjar un burro.^[9]

(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.^[9]

(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.^[9]

Dir-li a algú que no té vergonya.

• Merda d'ase no put.^[1](Mall.)

(var.) Besada d'ase no taca.^[1](Men.)

• Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.^[10]
• Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.^[2]
• Ni bleda ni ruc gruixer ni cigarro de calé.^[6]
• No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.^[11]
• No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.^[2]
• Per la corda es troba el ruc.^[1]
• Per Sant Miquel anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.^[6]
• Quan s'ase no pot, sa somera ajuda.^[1](Mall.)
• Qui de l'ase menja pa mai de fam es morirà.^[2]

Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

• Qui fa tres, ase és.^[1]
• Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu.^[1](Mall., Men.)
• S'ase no és vell mai.^[1](Mall.)
• Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.^[2]
• Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.^[6]
• Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer^[12]
• Voleu engreixar s'ase? donau-li palla.^[1](Mall.)

Endevinalles

• De baixant de lo pelut
  li dareu de lo pelós
  i un parell de besaculs per vós.^[13]

Ase, segó, ous.

Frases fetes i locucions

• Burro de dos crits!^[3][2]

Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.

• Caure de l'ase.^[3][2]

Es diu quan algú reconeix el seu error.

• Delicat com una ungla d'ase.^[3]
• Dic pestes del ruc, però me l'enduc.^[9]

Critica a aquells que fan menyspreu de les coses i és notori que estan desitjant-les.

• Duràs més cops que un burro de Guixaire.^[3]

Es diu per a amenaçar algú.

• És anat per ase i tornat per burro.^[3]

Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.

• És vergonyós com un burro de gitano.^[3]

Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).

• Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.^[2]

Ésser molt malfeiner

• Fa creixença de burro.^[3]

Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.

• Gràcies a Déu que ha parit la burra!^[3]

Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.

• L'han enviat a engegar la burra.^[3]

Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.

• No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro.^[14]
• Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.^[3]

Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.

• Pesa més que un ase mort.^[3]

(var.) És un ase mort.^[3]

Es diu quan quelcom pesa molt.

• Quan l'ase s'haurà mort de rialles.^[3]

Es diu per negar-se a fer el que se li demana.

• Rebre més llenya que un ruc d'Urgell.^[1]

Rebre molts cops.

• Sembla que no hagis vist mai un burro volar.^[3]

Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.

• Ser el burro dels cops.^[3]

Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.

• Té orelles de burro.^[3]

Es diu de qui té les orelles grosses.

• Tocar l'ase.^[3]

Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.

• Treure l'ase del cos.^[3]

Es diu quan quelcom pesa molt.

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ase». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Gomis i Mestre, 2014.
4. ↑ Pàmies; Palou; 2012, pp194.
5. ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 25 desembre 2025].
6. 1 2 3 4 Parés i Puntas, 1999.
7. 1 2 3 4 5 6 7 8 Alberòla, 1928.
8. ↑ Font, 1988.
9. 1 2 3 4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2025].
10. ↑ Viladot-Puig, 2003.
11. ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. 
12. ↑ Fontana, 2016, p. 17.
13. ↑ Amades, 1982.
14. ↑ Gisbert, 2011.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Font, Ramon. Refranys de la llengua catalana (en català). 3a. Sant Cugat del Vallès (Barcelona): Rourich, 1988. ISBN 84-85946-48-0. 
• Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9. 
• Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 25 desembre 2025]. 
• Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014. ISBN 9788494256400. 
• Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.