¡Cu-Cut!
setmanari satíric barceloní publicat entre 1902 i 1912 / From Wikipedia, the free encyclopedia
¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912. Alineat políticament amb la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, era especialment contrari al centralisme i al lerrouxisme en particular. Dirigit per Manuel Folch i Torres, comptava entre els seus col·laboradors amb Josep Morató i Grau, Eduard Coca i Vallmajor i Manuel Urgellès. El grafisme estava basat en caricatures de Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias Apa, Lluís Bagaria, Smith i Lola Anglada.
La primera publicació del setmanari el 2 de gener de 1902 amb el ninot característic a la portada. | |
Tipus | revista |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català |
Data d'inici | 2 gener 1902 |
Data de finalització | 25 abril 1912 |
Lloc de publicació | Barcelona |
Estat | Espanya |
Identificadors | |
ISSN | 1575-8699 i 2604-0344 |
OCLC | 436630889 |
Lloc web | arca.bnc.cat… |
La revista es va estrenar el 2 de gener de 1902, editada per Josep Baguñà i impresa per Marià Galve. D'aquell primer número es van realitzar 20.000 exemplars, al cap de poc s'arribarien als 30.000, i puntualment als 60.000, una xifra molt alta per aquella època. L'últim número del setmanari que va sortir va ser el 518 el 25 d'abril del 1912.
El setmanari costava deu cèntims de pesseta l'exemplar al llarg de la seva vida. I igual que el seu preu, el seu format tampoc variaria: constava de setze pàgines de 275 mm x 195 mm a dues columnes i cobertes a dues tintes, negra i vermella (puntualment s'utilitzaven el groc i el violeta).
El director literari fou Manuel Folch i Torres; el director artístic, Gaietà Cornet; i el director Ramon Pruna, qui en realitat exercia d'home de palla encarregat de rebre les garrotades de la justícia i que fou empresonaten diverses ocasions.[1]
¡Cu-Cut! és imprescindible per comprendre l'ecosistema català de publicacions satíriques de la primera meitat del segle xx, ja que la seva influència impregna decisivament les posteriors iniciatives editorials del mateix caire. La seva existència va condicionar una sèrie de fets històrics que van començar amb l'atac a la redacció i perduren fins avui en dia.
La premsa de principis del segle xx era un instrument per fer política i l'humorisme i la sàtira de ¡Cu-cut! van animar la creació de noves revistes amb un estil similar basat en la sàtira de caràcter catalanista. Varen aparèixer La Tralla (1903-1907), La Barretina (1903), La Tralla del Carreter (1903-1904), Or i Grana (1906-1907) o Metralla (1907-1909). Altres publicacions ja existents es varen veure obligades a revisar la línia editorial com és el cas de La Campana de Gràcia (1870-1934) i L'Esquella de la Torratxa (1879-1938) que varen incorporar nous dibuixants i un gir cap al catalanisme. També va influir en altres publicacions com L'Hereu (1913-14), La Piula (1916), Cuca Fera (1917), L'Estevet (1921-23), El Borinot (1923-1927) o Papitu (1908-1936).[2]