salvatge

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan salvatge, from Vulgar Latin salvāticus, variant of Latin silvāticus (showing assimilation). Doublet of selvàtic, a learned borrowing via Italian.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [səlˈβa.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Balearic) [səlˈva.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Valencia) [salˈva.d͡ʒe]

• Audio (Catalonia):

  (file)

• Rhymes: -adʒe

Adjective

salvatge m or f (masculine and feminine plural salvatges)

1. wild; savage

Derived terms

• cogombre salvatge
• salvatgement
• salvatgeria
• salvatjada

Noun

salvatge m or f by sense (plural salvatges)

1. savage

Descendants

• → Spanish: salvaje
  • → English: salvage
  • → Tagalog: salbahe

References

• “salvatge”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “salvatge”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “salvatge” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “salvatge” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Etymology

From Old Occitan sauvatge, from Vulgar Latin salvāticus, from Latin silvāticus. Compare Catalan salvatge, Occitan sauvatge, French sauvage, Italian selvaggio, selvatico.

Pronunciation

• Audio (Languedoc):

  (file)

Adjective

salvatge m (feminine singular salvatja, masculine plural salvatges, feminine plural salvatjas)

1. wild; savage

Derived terms

• camòmilha salvatja, gensemin salvatge, liri salvatge