Las luengas romancis son las qu'ahorran del latín vurgal.
Cola tumba el Empériu Romanu, el longol entri las partis el mesmu i l'enfruéncia e las luengas localis, el latín vurgal se gorvió enas luengas romancis.
Ogañu son más 30 luengas palrás pol 900 millonis de presonas.
Hudioespañol: Luenga delos hudius espuntaus d'España.
Galaicu-portugués
Portugués: Luenga oficial de Portugal, Brasil, Moçambiqui, Timol Oriental, San Tomé i Préncipi.
Gallegu: Es luenga oficial de Galícia i España. Palrá pol 3 millonis de presonas.
Fala: Luenga palrá enos monicípius de San Martín de Trevehu (Sa Martin de Trevellu), Elhas (As Elhas) i Valverdi el Fresnu (Valverdi du Fresnu), nel Valli e Hálama (Val de Xálima), al noroesti la província e Caçris (nel arrayu purtugués).
Ocitanu: Palrau en Ocitánia (los sus dialetus son el lemosín, l'ubernés, el provenzal, el luengadocianu, el gascón i el vívarualpín) los qualis presentan diferencias mui grandis.
Friulanu: Palrau en Friul, especialmenti en Udine, Italia.
Ladinu-dolomita: Palrau nel Altu Adihiu, Italia. Los sus dialectus son atesinu, agordinu, ampezzu, cadorinu, ladino estándar, nonés, solandru i trentinu, los qualis presentan diferencias mui grandis.
Retu-románicu: Palrau nel canton grison suiço tamién es luenga nacional i oficial, de Suiça. Tien çincu dialectus: sursilvanu, sutsilvanu, surmiranu, puter, vallader, interromanche, los qualis presentan diferencias mui grandis.