Dubái (ciá)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Dubái (en árabi: دبي Dubayy [dʊˈbajj], pronunciación nel árabi del Golfu: [dəˈbaj]) es una ciá emiratina, capital del emiratu omónimu, unu delos sieti Emiratus Árabis Unius (EAU). Tieni cerca de 1500 km² d'área[1] i es la ciá más grandi delos Emiratus. Quenta con puertu marítimu, qu'es el prencipal puertu delos Emiratus Árabis Unius (antis que la capital federal Abu Dabi). Assitiá nel golfu Pérsicu, quenta con pocu más de tres millonis d'abitantis i ena su área metropolitana supera los 4 millonis.[2]
Fundá nel sigru XVIII, Dubái, que emprencipió comu un pequeñu puertu pesqueru de perlas, es ogañu un enlaci global pa mercancías i passagerus.[3] Enos sus enicius la ciá se financió graçias al petróliu, que aceleró el su crecimientu quandu ya era un centru mercantil. Ogañu, menus del 5% del pressupuestu dela ciá provieni del petróliu[4] i tieni una delas economías más diversificás del golfu. La su economía se funda nel turismu, l'aviación, la propiedá inmuebri i servícius financierus. Estoricamenti l'Emiratu de Dubái participó ena criaçión delos Emiratus Árabis Unius atualis en 1971 col su emir comu vicepresidenti.
Remove ads
Etimología
Dessistin múltipris teorías sobri l'origin del nombri propiu «Dubái». Según Fedel Andhal, estudiosu dela estória i coltura delos Emiratus, pudieri vinil dela parabra árabi daba Árabe:دба (un tiempu passau derivau de yadub Árabe: يدب, que signífica «esvaril-si») i haría referéncia al movimientu lentu dela augua o ría de Dubái. El poéta i estudiosu Ahmad Mohammed Obaid lo relaciona cola mesma parabra inque nel su significau alternativu de «langosta pequeña» Árabi: جراد, debíu a l'abondáncia de langostas ena çona antis de sel abitá.
Remove ads
Demografía
La ciá de Dubái a esperimentau un crecimientu significativu dela puebración enos úrtimus añus: la puebración era de 265.702 abitantis en 1980, 669.181 en 1995, un millón en 2004, 1700234 en 2006 i a alcançau los 3,3 millonis duranti 2019;[5] de ellus el 69% son varonis i el 37% muheris, cuna edá meya assitiá enos 30 añus. L'área metropolitana de Dubái, que tamien inclui Sharjah i Ajman supera ogañu en día los 4 millonis d'abitantis.
Composición étnica
Aproximadamenti el 42% dela puebración son expatriaus de diversos originis.[6] Nu se publican datus exatus de ca nacionalidá, peru sí delos UAE. Si s'assumi que las proporcionis serin semblantis, delos expatriaus sobril un 30% son originarius de Índia, un 16% de Paquistán, un 8 % de Banglades, 6 % de Filipinas, un 5 % Irán i aluegu en menoris cantiais de Egitu, Nepal, Sri Lanka, China i diversidá dotrus paisis.
Luengas
La luenga oficial de Dubái es l'árabi, ena su variedá del golfu (khaliji), inque la comunicación abitual es en ingrés debíu a que la gran mayoria dela puebración es estrangera. Otras luengas prencipais que se palran en Dubái debíu ala inmigraçión son el hindi-urdu, malabar, punyabí, pastún, bengalí, sindi, baluchi, tulu, tamil, canarés, cingalés, marati, télugu, tagalu i chinu, amás de abondas otras luengas.
Religión
El islam es la religión oficial del Estau, tal i comu defini la constitución delos Emiratus Árabis nel su artículu 7. El Gobiernu financia o subvenciona alreol del 95 % delas mezquitas suníis i emplea a tolos imanis suníis. El 5 % delas mezquitas son privás. Es abitual que las mezquitas emportantis tengan sostribaeru (financiaçión) privá tamién. El Gobiernu provei direçión sobri el conteníu políticu delos sermonis i son monitorizaus. Los chiitas son aproximadamenti el 15 % dela puebración i tienin las sus propias mezquitas. Estus puin acogel-si a un consexu epecíficu chií en materia de leïs de família, en lugal de tenel que dil irremediabrementi alas cortis sharia.
Debíu ala gran proporción expatriá, dessistin grandis bolsas de tolas otras religionis prencipais. Los nu musulmanis puin tenel los sus propius templus i puein pratical la su religión en libertá, solicitandu una parcela i permisu de construción.
Remove ads
Estória

Ai poca evidéncia al tentu delos períous anterius. Recientimenti, las escavacionis llevun al destapamientu dun manglar andi s'atopaba Dubái nel siétimu mileniu a. C. L'arena abia cubiertu la çona ái 5 000 añus, hiziendu una pequeña cala natural. Tamien s'an destapau cerámicas del sigru Prantilla:Sigru, assín comu igrejas nestorianas.[7] Antis dela conversión al Islam del sigru Prantilla:Sigru, las tribus localis adoraban las estrellas, la luna i el sol.
En 1799, la tribu beduina de [[Bani Yas], dirihía por Abu Al Falasa, huyó delos wahhabíis de Nejd, estendiendu el su territoriu. El su mó de vida consistía ena pesca i el cultivu de granu, goçandu del puertu natural formau nel Khor Dubai. Según el testimoniu del tenienti británicu Cogan 1822, la ciá de Dubái entonis allugaba 1000 pressonas, más cabras i camellus. En 1833, comu resultau duna disputa tribal que puu ocurril-si nel oasis de Liwa, sedi del Bani Yas, 800 beduinus ahorrun de Liwa i s'assentun en Dubái. Duranti comiençus del sigru Prantilla:Sigru Dubái pertenecía al Imperiu Otomanu, desmembrau tras la Primera Guerra Mundial i passá la soberania de Dubái al Reinu Uníu quién cedi la endependéncia delos atualis Emiratus Árabis Unius en 1971. Décaas más tardi, Dubái s'enriqueci cola estraçión petrolífera dela su tierra, varias empressas extranjeras s'assentun ena urbi, fomentando el desenvolvimientu urbanísticu local a una escála enormi.[8][9]
Arquitectura
Dubái posei una riha coleçión de eificius i estruturas de diversos estilus arquiteutónicus. Muitas enterpretacionis moernas dela arquitectura islámica se puin atopal aquí, debíu al augi dela construçión i la innovaçión arquiteutónica en el mundu árabi en general, i en Dubái, en particulal. Comu resultau d'esti augi, la arquitectura a desenvolviu nuevus nivelis de dessiñu i tecnolohía con la construçión de rascacielus.
Destacan grandis obras d'enfraestructura o inheniería comu las islas artificialis Palm Jumeirah i Palm Jebel Ali (una península artificial en horma de palmera) i The World (un archipiélagu artificial que reproduci el mapa del mundu), el hotel Burj al Arab (únicu sieti estrallas del mundu), el rascacielus Burj Khalifa (el más altu del mundu con Prantilla:Unidá),[10] i el destritu de Dubai Marina, colus sus lujosus eificius de gran altura.[11]
El ritmu de construçión de rascacielus en Dubái es muhu mayol que en qualquiel otra ciá. Se llegó a un puntu culminanti en 2010 con la realiçaçión del Burj Khalifa, que es, con deferéncia, el eificiu más altu del mundu con 829 metrus de altura. El dessiñu del Burj Khalifa se deriva delos sistemas de modelau encopporaus ena arquitectura islámica, con la huella del tripri lobulau el eificiu está basau en una versión abstacta delas Hymenocallis, una flor del desiertu que es nativa dela rehión de Dubái.[12] La finaliçaçión del Burj Khalifa, sigui el augi dela construçión que s'enició ena décaa de 1980, s'aceleró ena décaa de 1990, i adquirió un ritmu desenfrenau sin preceentis ena estória humana moerna duranti la décaa delos añus 2000. La parti superior del Burj Khalifa, plataforma de observaçión más altu del mundu con una terraça al airi livri, es una delas atraccionis turísticas más popularis de Dubái, con más de 1,87 millonis de visitantis en 2013.[13]
El Burj Al Arab (en árabi: برج العرب, Torri delos Árabis) es un hotel de luhu assitiáu en un istmu artificial sobril mari. Se desscribi con frecuéncia comu «el únicu hotel de 7 estrallas del mundu», inque la su hestión desmintió havel hechu enqual esta afirmaçión.
Remove ads
Economía

La economía de Dubái se centra enas nuevas tecnolohías, el comérciu i el turismu, el gobiernu está tentandu d'atrael capitalis i empressas, mentris que mantieni una política de obras públicas, huent de muhus conhuntus urbanus, hotelis o resorts. El gigantismu i el caráuter innovaol delos proyetus destacan en el mundu i consiguin fama.
Constructoras de gran prestíhiu s'an establíciu ena ciá. Muitus destus proyetus son abortaus, peru son siempri una huent de publicidá dela que s'alimenta la ciá. Epecialiçá en ciertas árias huerun establícius algurus barrius comu: el Dubái Healthcare City, que es una çona méica livri destina a atrael a los mehoris centrus de salú i brindal atençión de primel nivel; el Dubái Media City i Dubái Internet City son çonas andi s'establecierun las grandis empressas de meyus (MBC, CNN, Yahoo i Reuters) i de ordenaoris (EMC Corporation, Oracle, Microsoft e IBM), Dubái tamien goça de sedis de instituzionis nu gubernamentalis i una ahencia delas organizacionis delas Nacionis Unias. Estas árias permitin a Dubái a ganal ciertu reconoçimientu enternacional i convertilsi en un lugal importantíssimu dela deciçión. La ciá es sedi de varias eventus anualis, incluyendu el Festival de compras de Dubái, la Feria dela Tecnolohía o el Dubai Air Show, que tienin un impactu mui positivu sobril consumu i la inversión.[14][15]
Turismu
El turismu es una parti importantíssima dela estratéhia del gobiernu de Dubái pa mantinel el fluhu de dineru estranheru en el emiratu. El mayol señuelu de Dubái pa los turistas se funda prencipalmenti enas compras, peru tamien en la su posesión de otras atraccionis antiguas i moernas, sobril todu los grandis rascacielus. En 2013, Dubái hue la 7.ª ciá más visitá del mundu según el su tráficu aéreu i la de más rápidu crecimientu, aumentandu en una tasa de 10,7 %.
Dubái a sia llamá la «capital comercial de Orienti Meyu».[16] Se trata del únicu lugal del planeta que tieni más de 70 centrus comercialis, assín comu el centru comercial más grandi del mundu, el Dubai Mall. Dubái tamien es conocía polos destritus tradicionalis o zocus. Muitas boutiques de luhu i tiendas de joyería tamien s'atopan ena ciá. Dubái tamien es conocía comu «la ciá de oru», pol zocu de oru de Dubái que posei cera de 250 tiendas de venta de oru.[17]
Expo 2020
Del 1 de outubri de 2021 al 31 de marçu de 2022 Dubai se convirtió ena primel ciá del Meyu Orienti, África i Sul de Ásia en realiçal una Esposición Universal. Baxu el tema «Conectandu mentis, criandu el futuru», la [[Esposición Universal de Dubái de 2020|Expo 2020] acogió más de 24 millonis de participantis i contó cola participaçión de 192 paisis.[18] La Expo estuvu dividía en 3 destritus prencipais: Movilidá, Sustentabilidá i Oportuniá, los cualis erun los 3 subtemas del eventu i amás contaban ca unu col su propiu pabellón temáticu; assín comu tamien Jubilee Park, Al Forsan Park, Al Wasl Plaza i Dubai Exhibition Centre. Tras la clausura dela Expo 2020 el recintu hue convertíu en Dubai Expo City, aprovechandu el 80% dela enfraestructura essistenti se crió un nuevu destritu pal desenvolvimientu de vivienas, ofiçinas, escuelas i localis comercialis.[19]
Remove ads
Coltura

La coltura delos Emiratus Árabis Unius gira prencipalmenti en tornu a la coltura árabi tradicional. La influéncia dela coltura árabi e islámica en la su arquitectura, música, vestimenta, cocina i estilu de vida tamien es mui destacá. Cincu vezis al día, los musulmanis son llamaus a reçal delos minareti delas mezquitas que s'atopan esparcías pol tol país. Dendi 2006, el fin de semana a sia viernis i sábadu, comu un compromisu entri la santidá del viernis pa los musulmanis i el fin de semana ocidental del sábadu i domingu.[20] Antis de 2006, el fin de semana era de huevis a viernis.
La impronta coltural dela ciá comu una pequeña comunidá de pesca de perlas étnicamenti omohénia se moificó con la llegá de otius grupus étnicus i nacionais, primel polos iranís a comiençus del sigru Prantilla:Sigru i luegu polos indius i paquistanís enos añus sesenta. En 2005, el 84 % dela puebración del área metropolitana de Dubái nació nel estranheiru, aproximadamenti la metá de ellus en Índia.[21]
Ociu
Debíu al enfoqui turísticu de muitus ciutadánus nel sector empresarial i el altu nivel de vida, Dubái a evolucionau gradualmenti hazia una coltura de luhu, opuléncia i esplendor con un gran respectu pola extravagáncia relacioná con el ociu.[22][23][24] Los eventus de entretenimientu anualis comu el Dubai Shopping Festival[25] i Dubai Summer Surprises atraen a más de 4 millonis de visitantis de tola rehión i heneran ingressus que superan los 2 700 millonis de dólaris.[26][27] Los prencipais días festivus en Dubái incluyin Eid al-Fitr, que marca el fin del Ramadán, i el Día Nacional (2 de diziembri), que conmemora la formaçión delos Emiratus Árabis Unius.[28]
Dubái es conocía pola su vida nocturna. Los clubis i baris s'atopan prencipalmenti en hotelis debíu a las leïs sobril bebias alcohólicas. El New York Times desscribió Dubái comu «el tipu de ciá ena que puis atopal-te con Michael Jordan en el Buddha Bar o atopal-te con Naomi Campbell celebrandu el su cumpleañus con una fiesta de vários días».[29]
La Associaçión Enternacional de Festivalis i Eventus (IFEA), una associaçión comercial de eventus lídel en el mundu, coronó a Dubái comu IFEA World Festival and Event City, 2012 ena categoría de ciais con una puebración de más de un millón.[30][31] Los grandis centrus comercialis dela ciá, comu Deira City Centre, Mirdiff City Centre, BurJuman, Mall of the Emirates, Dubai Mall (el más grandi del mundu) e Ibn Battuta Mall, assín comu el tradicional zocu de oru de Dubái i otius centrus, atraen a compraoris dela rehión.[32]
Gastronomía

La cocina árabi es mui popular i está disponibri en tolas partis dela ciá, delos pequeñus locallis de shawarma en Deira i Karama ata los restorantis delos hotelis de Dubái. La comia rápia, la gastronomía del sul de Ásia i la china tamien son mui popularis i están ampliamenti disponiblis. La venta i el consumu de carne de cochinu están regulaus i se vendin únicamenti a los nu musulmanis, enas çonas dessiñás delos supermerçaus i aeropuertus.[33] Igualmenti, la venta de bebias alcohólicas está regulá. Se requieri un permisu de licol pa compral alcohol; sin embargu, el alcohol está disponibri en baris i restorantis drentu delos hotelis.[34] Las tiendas de shisha i qahwa tamien son popularis ena ciá. El biryani es, a la su vez, una cocina popular pol tol Dubái, siendu la más popular entri los indius i paquistanís pressentis en el municipiu.[35]
El Festival gastronómicu inaugural de Dubái se celebró entri el 21 de hebreru i el 15 de marçu de 2014.[36] Según la revista Vision, el eventu tenia comu pesqui mehoral i celebrál la posiçión de Dubái comu la capital gastronómica dela rehión. El festival hue dessiñau pa amostral la variedá de sabolis i cocinas que s'oferin ena ciá con la presséncia de gastronomías de más de 200 nacionalidais.[37] El próssimu festival gastronómicu se celebró entri el 23 de hebreru de 2017 i el 11 de marçu de 2017.[38]
Remove ads
Transporti


Dubái posei un sistema de transporti controlau pola RTA (Roads ans Transport Authority). La red de transporti dela ciá está compuesta por liñas de autobús, metru i tranvía.
Autobusis
La RTA opera un sistema de autobusis compuestu por 107 rutas, con un total de 1442 uniáis. Se estima que el númiru aproximau de viaherus es de 7 millonis, en un total de 179 000 viahis por mes. En 2015 se lanzó el «Rasid», un sofisticau sistema de conteu de passagerus.
Metru
El metru de Dubái enició las sus operacionis el 9 de setiembri de 2009. La conduçión delos trenis es totalmenti automatizá, i tolas estacionis están equipás con airi acondicionau i puertas de seguridá enos andenis. Con una longol total de 74,6 km, el metru se dividi en dos liñas:
Liña Roja (M1): Conecta las estacionis de Rashidiya con la intermodal UAE Exchange. Inaugurá en setiembri de 2009, posei 29 estacionis, repartías en 52,1 km de via. En 2013, un total de 88,888 millonis de viaherus gastarun esta liña, con un promeiu diariu de 243 000 viaherus.
Liña Verdi (M2): Inaugurá en 2011, conecta las estacionis Etisalat i Creek. Esta liña posei 20 estacionis, repartías en 22,5 km, amás de correspondéncia con la liña M1 enas estacionis Union i BurJuman.
Tranvía
El tranvía de Dubái enició operacionis el 11 de noviembri de 2014, i conecta el destritu de Al Sufouh con Dubái Marina. Cuenta con una liña con 11 parás repartías en 14,5 km.
Remove ads
Referéncias
Bibliografía
Atijus pa fuera
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
