Hollywood
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Hollywood es un barriu dela ciá de Los Ángeles (California, Estaus Uníus) que s'á convertíu nuna metonimia dela industria cinematográfica estaunidensi. Fue fundáu comu municipiu en 1903;[1][2] en 1910 se fusionó cola ciá de Los Ángeles i, pocu endispués, surgió nél una importanti industria cinematográfica que, finalmenti, se convertidríe ena más conocía del mundu.[3][4] Abondus delos estudius más conocíus, comu los de Columbia Pictures, Walt Disney Studios, Paramount Pictures, Warner Bros. i Universal Pictures, se fundun nesti lugal.
Remove ads
Estoria
Desenvolvimientu enicial

H. J. Whitley, un promotol inmobiliariu, consiguiú mercal el ranchu d'E. C. Hurd, de Prantilla:Convertir. Acordarun un preciu i cerrarun el tratu. Whitley compartió los sus proyeutus pala nueva ciá col general Harrison Gray Otis, editol del Los Angeles Times, i con Ivar Weid, un importanti impresariu dela çona.

Daeida Wilcox, que donó terrenus p'ayual nel desenvolvimientu de Hollywood, aprendiú el nombri Hollywood d'un conocíu qu'era propietariu d'una finca con essi nombri en Illinois.[5] La Sra. Wilcox afirmá: «Escogí el nombri Hollywood simplimenti porqui suena bien i porqui soi supersticiosa i el cardu [Prantilla:Lang-en] da güena suerti».[6] Recomendó essi mesmu nombri al su esposu, Harvey H. Wilcox, qu'abía mercau 49 etáreas de terrenu el 1 de hebreru de 1887, inque no fue ata abostu de 1887 quandu Wilcox decidió gastal essi nombri i presentó nel Registru dela Propiedá del Condau de Los Ángeles una escritura i un mapa dela propiedá.
En 1900, la çona teniba una oficina postal, un periòdicu, un otel i dos mercaus. Los Ángeles, cuna puebración de 102 479 abitantis, s'atopava unus 16 quilómetrus al esti i estava separá de Hollywood por viñedus, campus de cevá i plantacionis de cítricus. Una línea de tranvía recorría el centru de Prospect Avenue (el ogañu Hollywood Boulevard), conetandu Hollywood con Los Ángeles, inque los servicius eran pocu frecuentis i el recorríu tardava dos oras. L'antigua planta d'envasáu de cítricus se transhormó nuna caballeriza, amejorandu el transporti palos abitantis de Hollywood.

El Hollywood Hotel fue inauguráu en 1902 por Whitley, qu'era el presidenti dela Pacific Boulevard and Development Company. Tras adquiril finalmenti el ranchu de Hurd i subdividí-lu, Whitley costruyú el otel p'atrael compraoris de terrenu. Flanqueandu el lau oesti de Highland Avenue, el inmuebli dava azia Prospect Avenue, que, inque era entavía una carretera porvoienta de grava sin pavimental, era nivelá regularmenti. El otel sedríe conocíu enternacionalmenti i se convertidríe nel centru dela vida cívica i social de Hollywood i nel ogal delas estrellas duranti abondus añus.
La impresa de Whitley costruyú i vendiú una delas primeras çonas residencialis de Hollywood, el Ocean View Tract.[7] Whitley s'esforçó abondu p'promovel la çona. Se gastó milis de dólaris n'istalal iluminación elétrica i en costruil un bancu i una carretera azia el puerto de Cahuenga. La iluminación abarcava varias mançanas de Prospect Avenue. Los terrenus de Whitley estavan centraus en tornu a Highland Avenue·[8] El su desenvolvimientu de 1918, Whitley Heights, recibiú el su nombri.
Hundación i fusión
Hollywood fue fundáu comu municipiu el 14 de noviembri de 1903, por 88 votus a favor i 77 en contra. El 30 de eneru de 1904, los votantis de Hollywood decidirun, por 113 votus a favor i 96 en contra, proibil la venta d'alcol ena ciá, ecetu p'usus meicinalis. Los otelis i restaurantis no podíam servil vinu ni bebidas alcólicas dantis ni endispués delas comías.[9]
En 1910, la ciá votó a favor dela su fusión con Los Ángeles pa conseguil un adecuáu suministru d'agua i el acessu al su sistema d'alcantarilláu. Tras l'anesión, el nombri de Prospect Avenue se cambió pol de Hollywood Boulevard i cambiarun tolus númerus cívicus del nuevu barriu. Por ejemplu, el 100 de Prospect Avenue, ena intersecion cola Vermont Avenue, pasó a sel el 6400 del Hollywood Boulevard; i el 100 del Cahuenga Boulevard, ena intersecion col Hollywood Boulevard, pasó a sel el 1700 del Cahuenga Boulevard.[10]
Industria cinematográfica

En 1908, al menus treinta impresas cinematográficas empezarun a establecel las sus producionis alreol de Jacksonville (Florida), atraías pol su clima templáu en iviernu, el su fácil acessu por ferrocarril i una manu d'obra más barata qu'en Nueva York, inque unus pocus añus endispués se marcharun debíu alos fenóminus climáticus estremus dela Costa Esti i a motivus políticus. Kalem Studios fue el primeru en chegal, en 1908, i en 1911 tamién fue el primeru qu'empeçó a producil ena çona de Los Ángeles.
En 1912, varias impresas cinematográficas importantis abíam establecíu las sus producionis ena çona de Los Ángeles.[11] A prencipius del sigru XX, la mayol parti delas patentes relacionás col cini eran propiedá dela Motion Picture Patents Company de Thomas Edison, con sedi en Nueva Jersey, i los cineastas a menudu eran demandaus i obrigaus a aparal-si las sus producionis. P'evital estu, los cineastas empezarun a tresladal-si a Los Ángeles, ondi era más fácil evadil los intentus d'aplical las patentis d'Edison.[12] Amás, el clima era ideal i proporcionava un acessu rápiu a varius escenarius diferentis. Desta manera, Los Ángeles se convirtió ena capital dela industria cinematográfica estaunidensi.[13] Las montañas, chanas i los bajus precius del suelu hizun de Hollywood un güen lugal p'establecel estudius de cini.[14]

El diretol D. W. Griffith fue el primeru que realizó una película en Hollywood. El su cortumetraji de dezisieti minutus In Old California fue grabáu en 1910 pala Biograph Company.[15][16][17] Inque Hollywood proibiú las salas de cini —quandu no teniba dinguna— dantis dela anesión, Los Ángeles no teniba esta restrición.[18] El primel estudiu de Hollywood, la Nestor Film Company, fue fundáu pola impresa Centaur Film Company de Nueva Jersey en otubri de 1911 nuna antigua área de servicio assitiá nel 6121 del Sunset Boulevard (ena esquina con Gower Street).[19] Prontu quatru importantis impresas cinematográficas —Paramount, Warner Bros., RKO i Columbia— tendríam estudius en Hollywood, al igual que varias impresas pequeñas i estudius en alquiler.
Ena déca de 1920, Hollywood era la quinta industria más grandi del país.[20] Ena déca de 1930, los estudius de Hollywood pasarun a estal completamenti integraus verticalmenti, dau que la produción, la destribución i la esibición estavan totalmenti controlás por estas impresas, lo que permitió a Hollywood producil unas seiscientas películas al añu.[21] Hollywood recibiú antoncis el moti de Tinseltown (literalmenti, «Ciá d'Oropel»)[22] i el de «fábrica de sueñus»[23] debíu ala imagin resplandecienti dela industria del cini.
Desenvolvimientu posterior


En 1923 s'istaló en Hollywood Hills un gran letreru que rezava «HOLLYWOODLAND» p'anuncial el nuevu compleju residencial costruíu polos promotoris inmobiliarius Woodruff i Shoults. En 1949, la Cámara de Comerciu de Hollywood firmó un acuerdu col Ayuntamientu de Los Ángeles p'reparal i recostruil el letreru. El acuerdu establecía qu'el «LAND» sedríe retiráu, de manera qu'el letreru rezara «HOLLYWOOD» i se refiriera al barriu en lugal del compleju residencial.[24]
A prencipius dela déca de 1950 se costruyú la Autopista de Hollywood, qu'atraviessa l'esquina noresti del barriu. En 1956 se costruyú el Capitol Records Building, assitiáu en Vine Street, justu al norti del Hollywood Boulevard, i en 1958 se crió el paseo de la fama de Hollywood comu omenagi alos artistas i otras pressonalidais senificativas dela industria del entretenimientu. La su inauguración oficial se celebró el 8 de hebreru de 1960.[25][26][27]
En 1985, el destritu comercial i d'ociu del Hollywood Boulevard fue incluíu nel Registru Nacional de Lugalis Estóricus.[28] En juñu de 1999, s'inaugurú l'ampliación azia Hollywood dela línea colorá del Metro de Los Ángeles, que coneta el centru de Los Ángeles col Valle de San Fernando i tien tres estacionis nel Hollywood Boulevard, enas sus intersecionis con Western Avenue (Hollywood/Western), Vine Street (Hollywood/Vine) i Highland Avenue (Hollywood/Highland). El Dolby Theatre, que fue inauguráu en 2001 col nombri de Kodak Theatre nel centru comercial Hollywood and Highland, es el lugal d'entrega delos Premios Óscar. Esti centru comercial s'atopa ondi estava el estóricu Hollywood Hotel.
Revitalización
Endispués de que ena déca de 1980 el barriu atravessara añus de decadencia, abondus monumentus se vierun amenaçaus pola demolición.[29] La Columbia Square, ena esquina noroesti dela intersecion del Sunset Boulevard i Gower Street, horma parti del ogañu renacimientu de Hollywood. Esti compleju d'estudius d'estilu art déco, completáu en 1938, que fue antañu la sedi en Hollywood dela CBS, pasó a albergal una nueva generación d'emisoras quandu en 2014 las redis de televisión por cabli MTV, Comedy Central, BET i Spike TV istalarun las sus oficinas nél comu parti d'un proyeutu d'oficinas, residencial i comercial de 420 millonis de dólaris.[30] Dendi el añu 2000, Hollywood s'á gentrificáu a un ritmu ca vezi más rápiu debíu ala su revitalización, impulsá por impresas privás i institucionis púbricas.[31][32][33] Entri 2001 i 2016 s'án costruíu más de mil doscientas abitacionis d'otel ena çona de Hollywood. En 2019 s'aprobarun quatru mil nuevus apartamentus i más de treinta proyeutus d'edificius.[34]
En 1994, Hollywood (Alabama) i otras diez localidais col nombri de Hollywood lucharun con éssitu contra un intentu dela Cámara de Comerciu de Hollywood de registral el nombri i obligal alas demás localidais col mesmu nombri a que le pagaran royalties.[35]
Movimientu de secesión
En 2002, argunus votantis de Hollywood emprendierun una campaña pa que el barriu se separara de Los Ángeles i se convirtiera nun municipiu independienti. En juñu dessi añu, la Junta de Supervisoris del Condau de Los Ángeles convocó referéndums de secesión pa Hollywood i el Valle de San Fernando ena papeleta electoral. Pa que s'aprobara, se necessitava l'aprobación dela mayoría de votantis del nuevu municipiu propuestu assin comu dela mayoría de votantis de tol Los Ángeles. Enas elecionis de noviembri dessi añu, dambas dos propuestas fracasarun por amplia mayoría nel votu dela ciá.[36]
Remove ads
Geografía

D'acuerdu col proyeutu Mapping L. A. del Los Angeles Times, el barriu de Hollywood limita con Hollywood Hills al norti, con Los Feliz al noresti, con East Hollywood o Virgil Village al esti, con Larchmont i el Hancock Park al sul, con Fairfax al suroesti, con West Hollywood al oesti i con Hollywood Hills West al noroesti.[37]
Las callis que constituyin los límitis de Hollywood son: al norti, el Hollywood Boulevard dendi La Brea Avenue ata el límiti esti del Wattles Garden Park i Franklin Avenue entri Bonita Avenue i Western Avenue; al esti, Western Avenue; al sul, Melrose Avenue; i al oesti, La Brea Avenue, que limita col municipiu de West Hollywood.[38]
En 1918, H. J. Whitley encargó al arquitetu A. S. Barnes que diseñara un puebru d'estilu mediterráneu enas colinas juntu al Hollywood Boulevard, que se llamaría Whitley Heights i se convertidríe ena primera comunidá de celebridais.[39][40][41] Otras çonas de Hollywood son Franklin Village, Little Armenia, Spaulding Square, Thai Town[42] i Yucca Corridor.[43][44]
Remove ads
Clima
Al igual qu'el restu de Los Ángeles, Hollywood tien un clima mediterráneo típico (Köppen: Csa) o subtropical secu. Los iviernus suelin sel templaos i lluviosus, inque tamién á abondus días cálius i soleyerus. Los veranus son cálius, soleyerus i secus, praticamenti sin precipitacionis entri abril i otubri; inque los días de vranu puein sel cálius, son considerablimenti más frescus qu'enel Valle de San Fernando.[45] La primavera i el otoñu son generalmenti cálius, soleyerus i agradablis. Los vientos de Santa Ana sopran con frecuencia en otoñu i iviernu, inque puein sopral en qualquiel mes del añu; estus vientus llevan temperaturas más altas i nivelis más bajus d'humedá, lo qu'aumenta el riesgu d'incendius forestalis, especialmenti en añus secus. Duranti el veranu puei aparecel smog. Mayu i juñu puein sel brumosus i nublaus, un fenómenu denomináu polos residentis del sul de California May Gray («mayu gris») o June Gloom («juñu escuru»).[46] La temperatura mássima registrá en Hollywood es 44 °C el 26 de juñu de 1990, i la mínima es –4 °C el 8 de diziembri de 1978 i el 23 de diziembri de 1990.
Remove ads
Demografía

El censo de los Estados Unidos de 2000 contó 77 818 residentis enos Prantilla:Convertir del barriu de Hollywood, cuna meya de 8569 abitantis por km², que le hazin el sétimu barriu con mayol densidá de puebración del Condau de Los Ángeles. En 2008 el Ayuntamientu estimó que la su puebración abía aumentáu a 85 489. La edá meyana delos sus residentis era de treinta i un añus, en tornu ala meya dela ciá.[50]
Hollywood se consideró «mu diversu» étnicamenti en comparación col conjuntu dela ciá. En 2000, la su composición étnica era la siguienti: 42.2 % latinu o ispanu, 41 % brancu no ispanu, 7.1 % asiáticu, 5.2 % negru i 4.5 % otrus.[51] México (21.3 %) i Guatemala (13 %) eran los lugaris de nacencia más frecuentis del 53.8 % de residentis qu'abíam nacíu nel estranjeru, una cifra considerá alta pala ciá.[52]
El ingressu meyanu d'un ogal era de 33 694 dólaris de 2008, consideráu baju pa Los Ángeles. El tamañu meyu del ogal, 2.1 pressonas, tamién era inferiol ala meya dela ciá. El 92.4 % delas viviendas estavan ocupás por arrendatarius, i el restu por propietarius.[53]
Los porcentajis d'ombris que nunca s'abíam casáu (55.1 %), de mugeris que nunca s'abíam casáu (39.8 %) i de viudas (9.6 %) estavan entri los más altus del condau. Abía 2640 familias monoparentalis, en tornu ala meya de Los Ángeles.[54] Enel añu 2000, abía 2828 veteranus de guerra, que suponíam el 4.5 % dela puebración, una cifra baja pal conjuntu dela ciá.[55] El porcentaji de residentis de Hollywood con al menus veinticincu añus d'edá que teníam un grau nuversitariu de quatru añus ascendía al 28 % dela puebración, aproximadamenti el mesmu qu'enel conjuntu del condau.[56]
Remove ads
Radiu i televisión
La KNX fue la última emisora de radiu qu'emitió dendi Hollywood, ata qu'en 2005 dejó la CBS Columbia Square —assitiá nel Sunset Boulevard— por un estudiu ena Miracle Mile.[57] El 22 de eneru de 1947, empeçó a emitil en Hollywood la primera estación de televisión comercial al oesti del río Misisipi, la KTLA. En diziembri dessi mesmu añu, The Public Prosecutor se convirtió ena primera seri de televisión grabá en Hollywood. Las estacionis de televisión KTLA i KCET, dambas dos nel Sunset Boulevard, fuerun las últimas emisoras (de radiu o televisión) con sedi en Hollywood, inque la KCET vendiú los sus estudius ala Ilesia dela Cienciología i se tresladó a otra ubicación. La KNBC se tresladó en 1962 delos antigus NBC Radio City Studios ena intersecion del Sunset Boulevard i Vine Street alos NBC Studios de Burbank. La KTTV se tresladó en 1996 dela su antigua sedi en Metromedia Square nel Sunset Boulevard a West Los Ángeles, i la KCOP dejó la su sedi en La Brea Avenue pa unil-si ala KTTV. KCBS-TV i KCAL-TV se tresladarun dela CBS Columbia Square a unas nuevas istalacionis enel CBS Studio Center en Studio City.
Remove ads
Gobiernu

Comu es un barriu dentru del términu municipal de Los Ángeles, Hollywood no tien un gobiernu municipal propiu, inque la Cámara de Comerciu de Hollywood nombró un «alcaldi onorariu de Hollywood» pa propósitus ceremonialis: Johnny Grant ostentó esti cargu dendi 1980 ata la su muerti el 9 de eneru de 2008.[58]
Servicius emergências
El Departamento de Policía de Los Ángeles es responsabli delos servicius de policía nel barriu. La comisaría de policía de Hollywood s'atopa nel 1358 dela North Wilcox Avenue.[59] El Departamento de Bomberos de Los Ángeles tien quatru estacionis de bomberus ena çona: la 27, la 41, la 52 i la 82. El Departamento de Servicios de Salud del Condado de Los Ángeles gestiona el centru de salú de Hollywood-Wilshire.[60]
Oficina postal
El Servicio Postal de los Estados Unidos gestiona la Oficina Postal de Hollywood,[61] la Oficina Postal de Hollywood Pavilion[62] i la Oficina Postal de Sunset.[63]
Consejus vecinalis
Hollywood está incluíu nel Hollywood United Neighborhood Council (HUNC),[64] nel Hollywood Hills West Neighborhood Council[65][66] i nel Hollywood Studio District Neighborhood Council.[67][68] Los consejus vecinalis (Prantilla:Lang-en) tienin huncionis consultivas en materias comu urbanismu, pranificación i otrus asuntus comunitarius. Los biembrus destus consejus son elegíus polos «interessaus» (Prantilla:Lang-en), definíus comu qualquiera que viva, trabaji, sea dueñu d'una propiedá o perteneça a una organización dentru delos límitis del conseju.[69]
El 16 de eneru de 2025, el presidenti electu delos Estaus Uníus, Donald Trump, anunció el nombramientu de Sylvester Stallone, Mel Gibson i Jon Voight comu «embajadoris especialis» en Hollywood.[70]
Remove ads
Eventus especialis

Los Premios Óscar se celebran (dendi 2004) a finalis de hebreru o prencipius de marçu de ca añu, en reconocimientu alos logrus dela industria cinematográfica obteníus nel añu anteriol. Dantis de 2004, se celebravan a finalis de marçu o prencipius d'abril. Dendi 2002, los Óscar s'án entregáu nel Dolby Theatre (antañu llamáu Kodak Theatre), assitiáu ena intersecion del Hollywood Boulevard con Highland Avenue.
El desfile anual de Navidá de Hollywood recorri el Hollywood Boulevard i es emitíu ena çona de Los Ángeles pola KTLA, i a nivel nacional polas emisoras propiedá de Tribune i por WGN America.[71]
Dendi 2012, n'abril de ca añu se celebra la meya maratón de Hollywood, pa recaldal hondus palos refugius localis de jóvinis sin ogal i conciencial sobri esta causa. El eventu inclui una meya maratón, carreras de 10 km i 5 km i una carrera de diversión pa niñus a lo largu del Hollywood Boulevard.
Remove ads
Veasi también
- Barrius de Los Ángeles
- Sunset Tower
- Capitol Records Building
Referencias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
