Ulán Bator
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ulán Bator[1] (una ortografía derivá Prantilla:Lang-ru) nombri tradicional n'ocidenti pa Ulaanbaatar (Prantilla:Lang-mn, pron. [ʊɮɑːm.bɑːtʰɑ̆r] Prantilla:Audio) es la capital i ciá más puebrá de Mongolia. La ciá es un municipiu endependienti i no horma parti d'otra provincia.
Assitiá nel norti del país, ligeramenti al esti del centru de Mongolia, la ciá se topa nel valli que horman las montañas Bogdh Khan, Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que es cruzau pol río Tuul, a 1350 metrus d'altitú. Amás, es considerá la capital más fría del mundu al registral una temperatura mínima meya anual de −0'8 °C debíu, prencipalmenti, al su clima continental, derivau dela su lejanía al mari. Es el centru coltural, industrial i financieru del país, assina comu un ñú de transporti conetau pol carretera colas mayoris ciais de Mongolia i pol ferrocarril col Transmongoliano i el sistema ferroviariu chinu.
Ulán Bator fue hundá en 1639 comu un centru de monasterius budistas i, nel sigru XX, se convirtió nun gran centru manufatureru caracterizau polos sus amplius bulevaris i praças i pola su arquitetura d'estilu soviéticu de meyaus del sigru XX.
Se componi d'un barriu central d'estilu soviéticu, arrodeau i mesturau con torris redisencialis de hormigón i yurtas. Es la capital asiática más barata palos trabajaoris estranjerus.[2]
Remove ads
Toponimia
Ulán Bator á teníu abondus nombris a lo largu dela su estoria. Entri 1639 i 1706, fue conocía comu Örgöö (en mongol: Өргөө, que sinifica «residencia»), transliterau generalmenti comu Urga, i entri 1706 i 1911 el su nombri fue Ikh Khüree, Da Khüree o simplimenti Khüree (en mongol: Их, traucíu comu «la grandi», o Хүрээ, que sinifica «campamentu»). El su nombri chinu fue siempri Kulun. Tras la endependencia del país en 1911, baju el gobiernu laicista, la ciá cambeó el su nombri a Niislel Khüree (en mongol: Нийслэл, literalmenti «capital»). En 1924 el su nombri fue cambeau a Ulaanbaatar, que sinifica «éroi colorau» (Ulaan, colorau; Baatar, éroi) ena luenga mongola, n'onol al éroi nacional mongol Sukhe Bator, quien avía derrotáu alas tropas d'Ungern von Sternberg i al ejércitu chinu, luchandu con apoyu del Ejércitu Colorau; una estatua erigía nel su omenaji aorna la praça prencipal d'Ulán Bator. El nombri d'Urga acontinó gastándu-se n'Uropa i Nortiamérica ata los añus 1920. En 1940 s'entroduju nel país l'alfabetu cirílicu, con definidura fonética propia.
Remove ads
Símbulus
Los símbulus dela capital de Mongolia, Ulaanbaatar, están hondamenti ligaus ala su estoria i coltura. Unu delos más emportantis es el Sol, qu'apaeci ena bandera nacional de Mongolia. Esti símmulu está vinculau cola vida, la nirgía i la prosperidá, i refleja el papel central d'Ulaanbaatar ena vida política i coltural del país. Otru símmulu relevanti es la Montaña de Bogd Khan, que se topa cerca dela ciá i es considerá un lugal sagrau. Esta montaña no solu representa la belleça natural qu'arroea ala ciá, sinu tamién la su conesión espiritual cola naturaleça. Inque no está diretamenti asociáu cola capital, el León tamién apareci n'algunas representacionis, simbolizandu poel i proteción, una figura que remiti alos valoris tradicionalis mongolis. Finalmenti, la bandera d'Ulaanbaatar, qu'encorpora los coloris colorau i azul, representa tantu la lucha comu l'espiritualiá del pueblu mongol.
Escú
Garudá apareci nel escú d'Ulán Bator. Ena su manu derecha está una llavi, símmulu de prosperidá i franqueça, i ena su manu chova está la frol de lotu, símmulu de pas, igualdá i pureça. Enas sus garras sostriba una serpi, símmulu del mal del qual es intoleranti. Ena frenti de Garudá apareci el símbolo soyombo, que tamién apareci ena bandera de Mongolia.
Bandera
La bandera dela ciá es azul col escú de Garudá nel centru.
Remove ads
Estoria
Preestoria
Se toparun pinturas rupestris dela Edá del Bronci (hazi unus 3000 añus) ena laera norti del monti Bogd Khan Uul. Estas pinturas muestran figuras umanas, caballus, águilas i diseñus astratus comu línias orizontalis i grandis esquinas con más d'un centenal de puntus nellas. El mesmu estilu de pintura se topó cerca dela ciá de Hövsgöl i nel sul de Siberia, endicandu una coltura común nómada ena çona. Ena mesma vertienti del monti se puei vel una pintura en roca del sigru XIII duna mujel mongola con un sombreru tradicional.

Al norti d'Ulán Bator están los grandis cimenterius delos Xiongnu, con más de 2000 añus d'antigüedá. La çona d'Ulán Bator estuvu presenti enos imperios nómadas, comu los Xiongnu, Xianbei, Rouran, Gokturk, Uigur, Kitán i l'imperio mongol.
Cerca dela ciá se toparun los restus del palaciu del Wang Khan Toghrul delos keraitas, nel Bosqui Negru del ríu Tuul.
Fundación
Ulán Bator fue fundá en 1639 comu un pueblu-monasteriu llamau Urga, el qual prosperó enos añus 1860 debíu ala su situación de centru comercial entri Rusia i China.
Sigru XX
A prencipius del sigru XX, la ciá tenía una puebración de 25 000 abitantis, delos qualis unus 10 000 eran monjis budistas del monasteriu o trabajaoris.[3] En 1911, cola Dinastía Qing en China la ciá se dirigió hazia un colasu total, los dirigentis de Mongolia se juntarun en secretu pa tratal de ponel fin a tres sigrus de dominiu chinu.[4] El 29 de diciembri de 1911, el Bogd Khan declaró la endependencia del país baju el nombri de Mongolia.[5] Comu Khüree era la sei dela Jebtsundamba Khutugtu fue l'eleción lógica pala capital del nuevu estau. Nostanti, nuna conferencia entri Rusia i China Mongolia fue designá en 1914 comu una región autónoma de China, i en 1919, frenti ala oposición de Bogd Khan i d'acuerdu a lo establecíu en dicha conferencia, Urga fue ocupá polas tropas chinas que reafirmarun el control sobri Mongolia.[6]
En 1921 la ciá cambeó de manus dos vezis. En primel lugal, en febreru de 1921, una fuerça hormá pol rusus, tibetanos i mongolis baju el nombri de Movimientu Brancu i la direción del caudillu rusu Barón Roman Ungern von Sternberg prindarun la ciá, liberandu a Bogd Khan dela prisión i dandu muerti ala mayoría dela guarnición china. La prindura d'Urga fue siguía pol un frenesí de saqueus, asesinatus i la masacri dela pequeña comuniá judía residenti ena ciá.[7] El 22 de febreru de 1921, el Bogd Khan fue coronau una vezi más Khan de Mongolia n'Urga.[8] Inque, mentris el barón Ungern tomaba el control d'Urga, una fuerça encabezá pol Damdin Sukhbaatar s'estaba hormandu en Rusia con apoyu soviéticu, i cruzaríe en marçu la raya.[9] Ungern i los sus ombris partierun en mayu pa enfrental-lus, inque sufrierun una desastrosa derrota en juniu.[10] Dos mesis endispués, l'ejércitu comunista rusu-mongol pasó a sel la segunda fuerça en conquistal Urga en seis mesis.[11] El 29 d'otubri de 1924 la ciá fue rebatiçá a Ulaanbaatar («éroi colorau») comu referencia a Sukhbaatar, que avía fallecíu a prencipius dessi añu.[12]


Duranti el periodu socialista, i especialmenti endispués dela Segunda Guerra Mundial, la mayoría delos antigus edificius d'estilu mongol se sustituyerun pol bloquis de pisu d'estilu soviéticu, financiaus ena su mayol parti pola Unión Soviética. La pará del ferrocarril Transmongoliano n'Ulán Bator que comunicaba Moscú i Pekín, se completó en 1956, i se levantarun cinis, teatrus, museus, etc. Pol otra parti, abondus delos templus i monasterius presocialistas dela ciá fuerun destruyíus a raíz del movimientu antirreligiosu de finalis dela década de 1930.
Fin del socialismu
N'Ulán Bator s'originarun las manifestacionis que provocarun la revolución democrática de Mongolia, que fue el prencepiu dela su transición ala democracia i la economía de mercado. El 10 de diciembri de 1989, los manifestantis pirun que Mongolia aplicara la perestroika i el glásnost nel su sentíu plenu i los dirigentis disidentis exigierun la celebración d'elecionis libris i la reforma económica. El 14 d'eneru de 1990, las protestas pasarun d'estal hormás pol unas doscientas pressonas a unas mil que se juntarun nel Museu de Lenin n'Ulán Bator. Una manifestación ena Praça de Sukhbaatar el 21 d'eneru, a una temperatura de -30 °C, siguía posteriolmenti polas manifestacionis de fin de semana en eneru i febreru provocarun que se llevara a cabu la hormación del primel partíu mongol dela oposición. El 7 de marçu, dies disidentis se juntarun ena praça Sukhbaatar i se puserun en huelga de hambre. Milis de siguioris se juntarun a ellus, alos que tamién se juntarun los que llegarun el 8 de marçu, i la multitú se jizu tan grandi que fue ingobernabli; setenta pressonas resultarun ferías i uvu un muertu. El 9 de marçu el Partido Revolucionario del Pueblo Mongol se vú obligau a renunciul al poel. El nuevu gobiernu anunció que las primeras elecionis libris se celebrarían en juliu; curiosamenti las elecionis las rucharun los comunistas con un ampliu margi.[13]
Estoria recienti
Dendi la transición de Mongolia ala economía de mercado en 1990, la ciá á esperimentau un gran crecimientu, prencipalmenti debíu ala inmigración interna. Güena parti destus nuevus ciudadanus abitan en barrus de yurtas, debíu a que la costrución de nuevus bloquis de pisu cayó drasticamenti ena década de 1990. Debíu a tal crecimientu, la puebración dela ciá s'á duplicau ata alcançal el millón d'abitantis, lo que suponi alreol del 40% de toa la puebración del país. Estu provoca una seri de problemas socialis, ambientalis i de transporti. Enos últimus añus, la costrución de nuevus edificius á adquiríu un nuevu impulsu, especialmenti nel centru dela ciá, ondi los precius s'án disparau.
En 2008 la ciá fue l'escenariu ondi surgierun revueltas ciudadanas endispués de que el Partíu Democráticu, el Partíu Movimientu Cívil i el Partíu Republicanu denunciaran fraudi[14] enas elecionis parlamentarias que rucharun el Partido Revolucionario del Pueblo de Mongolia (PRPM). La sei desti partíu fue incendiá polos manifestantis, cincu pressonas murierun i más de 300 (entri civilis i policías) resultarun ferías duranti la represión delos disturbius pola policía. Nostanti, las elecionis fuerun declarás libris i justas polos observaoris enternacionalis.[15][16]
Remove ads
Galería
- Estatua de Damdin Sükhbaatar ena praça omónima
- Otel Chinggis Khaan
- Memorial Zaisan
- Centru de meditación Aryabal
- Nuversidá Nacional de Mongolia
Geografía i clima

Ulán Bator está assitiá a una altura aprosimá de 1350 metros sobre el nivel del mar, ligeramenti al esti del centru de Mongolia, ena cuenca del río Tuul, un subafluenti del Selengá. La ciá se topa arrodiá polas montañas Bogd Khan Uul, Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh, que horman parti dela cordillera Khan Khentii.
El su clima es subárticu o clima boreal (Dwc ena clasificación climática de Köppen) enfluenciau polos monzonis. Amás, la ciá s'assitia nuna çona de permafrost esporádicu. Se caracteriza pol sel un clima secu en general, con temperaturas mu bajas n'iviernu (máissimas de -16 °C i mínimas d'ata −45 °C), con nevás ocasionais. Debíu ala su elevá altitú, la su relativamenti alta latitú i la su situación a cientus de kilómetrus de qualquiel costa, Ulán Bator es considerá la capital nacional más fría del mundu.[17][18] Los veranus suelin sel tempreaus, cortus i algu úmius, ondi se presentan los prencipalis días de lluvia o tormenta de tol añu. El otoñu i la primavera son algu fríus i secus.
Prantilla:Clima
Remove ads
Devisión alministrativa
Ulán Bator, al contrariu qu'el restu de subdevisionis de Mongolia, no es una provincia, sinu que tié el rangu de municipaliá. S'assitia arrodiá pola provincia de Töv i está deviía en nuevi distritus (düüregs): Baganuur, Bagakhangai, Bayangol, Bayanzürkh, Chingeltei, Khan Uul, Nalaikh, Songino Khairkhan i Sükhbaatar. Asimesmu, ca distritu se subdevii en joroos. La municipaliá d'Ulán Bator no tié continuiá territorial; los distritus de Baganuur i Bagakhangai son exclaves, el primeru ena provincia de Töv i el segundu en Hentiy.
La capital es goberná comu una subdevisión endependienti de primel nivel dientru del país. El su ayuntamientu está hormau pol quarenta biembrus elegíus ca quatru añus, quienis, ala su vezi, eligin al alcaldi. A finalis de 2016 l'alcaldi d'Ulán Bator i gobernaol del territoriu capitalinu era Süjbaataryn Batbold,[19] del Partido del Pueblo de Mongolia.
Remove ads
Demografía
| Gráfica de evolución de Ulán Bator entre 2003 y |
![]() |
|
Ulaanbaatar XAOCT.[20] |
Coltura




Pocus edificius n'Ulán Bator son anterioris ala Segunda Guerra Mundial. Los edificius anterioris al conflitu i que sobrevivun a él son:
- los monasterius Dambadarjaalin del Distritu Sukhbaatar (1765),
- Dashchoilin (costruyíu en 1778),
- el monasteriu techau n'oru Gandantegchinlen i tamién llamau Tsogchin Dugan (1838);
- los templus Vajradhara (1841), Zuu (1869), Didan Laviran (sigru XIX), Erdem Itgemjit (1893) i Megjid Janraisig (1913-1914);
- el Palaciu d'Iviernu Bogd Khan i los edificius colindantis al Palaciu (1893-1906);
- el Museu d'Estoria d'Ulán Bator que fue, antañu, la residencia privá del ricu mercanti Buryat Tsogt Badamjav (1904);
- l'edificiu del Museu d'Arti Zanabazar i conocíu anteriormenti comu Ondor Khorshoo (1905);
- la residencia de Chin Van Khanddorj, un destacau nobli i políticu delos primerus añus dela endependencia de Mongolia (1913);
- el primel edificiu de telefonía ondi se queaun los coristas rusus ortodoxus (1914).
L'edificiu dela Escuela del Maestru fue originalmenti la sei de gobiernu i data de 1930. La sei del primel ministru Genden fue costruyía en 1930.
Monasterius
Entri los monasterius más antigus está el Choijin Lama, un monasteriu budista que se completó en 1908. Escapó dela destrución de monasterius mongolis quandu se convirtió nun museu en 1942.[21] Otru edificiu notabli es el Gandan, que data del sigru XIX. La su atración más famosa es una estatua d'oru de Migjid Janraisig que midi 26,5 metrus d'altura.[22] Estus monasterius s'assitian entri el reducíu grupu d'edificius desti tipu que se salvarun dela destrución en Mongolia baju Horloogiyn Choybalsan.
Palaciu d'iviernu
L'antigu Ikh Khüree, una vezi que la ciá fue creá comu capital permanenti, tuvu una seri de palacius i noblis residencias nuna çona denominá Öndgiin sürgiin nutag. El Jebtsundamba Khutughtu, que más tardi fue coronau Bogd Khan, tuvu quatru residencias imperialis que s'assitian entri los ríus Dund gol i Tuul. El palaciu de veranu fue llamau Erdmiin dalai buyan chuulgan suma o Bogd khaanii serüün ord. Otrus palacius son el Palaciu Brancu (Tsagaan süm o Gьngaa dejidlin, en mongol), i el palaciu Pandelin (tamién llamau Naro Kha Chod süm), que s'assitia ena orilla chova del ríu Tuul. Argunus delos palacius tamién se gastarun con finis religiosus.[23] L'únicu palaciu que quea es el palaciu d'iviernu. El Palacio de Invierno del Bogd Khan (Bogd khaanii nogoon süm o Bogd khaanii öwliin ordon) se mantieni comu museu del últimu monarca. El compleju encruyi seis templus, abondas delas posesionis de Bogd Khan i la su esposa s'esibin nel edificiu prencipal.
Museus
Ulán Bator cuenta con varius museus dedicaus ala estoria i la coltura mongol. El Museu d'Estoria Natural ofreci abondus fósilis de dinosaurius i meteoritus topaus en Mongolia.[24][25] El Museo Nacional de Historia de Mongolia encruyi esposicionis dendi la prehistoria a través del Imperio mongol ata l'actualiá.[26][27] El Museo Zanabazar de Bellas Artes contieni una gran coleción d'arti mongol, encruyendu las obras del escultol i artista del sigru XVII Zanabazar, assina comu la pintura más famosa del país, Un día en Mongolia, de B. Sharav.[28][29]
Los ojetus anterioris a 1778 que nunca fuerun arrebataus dela ciá dendi la su hundación encruyin l'estatua Vajradhara jecha pol Zanabazar en 1683 (la deidá prencipal dela ciá se mantieni nel templu Vajradhara), un tronu aornau regalau a Zanabazar pol emperaol Kangxi (dantis de 1723), un sombreru de sándalo regalau a Zanabazar pol dalái lama (c. 1663), el gran abrigón de piel de Zanabazar que tamién fue regalau pol emperaol Kangxi i un gran númeru d'estatuas originalis jechas pol mesmu Zanabazar (pol ejemplu, la Tara Verdi).
Praça Sukhbaatar
La praça Sukhbaatar, nel distritu del gobiernu, es el centru d'Ulán Bator. Nel centru dela praça Sukhbaatar á una estatua ecuestri de Damdin Sukhbaatar. El monumentu fue erigíu porqui fue allí ondi el caballu de Sukhbaatar orinó (lo que sinificaba un güen auguriu) el 8 de juliu de 1921 duranti una reunión del Ejércitu Colorau. Nel lau norti dela praça Sukhbaatar está l'edificiu del Parlamentu mongol, con una gran estatua de Gengis Kan ena parti superiol dela parti delantera. L'Avenía Pas (Enkh Taivny Örgön Chölöö), la prencipal vía a través dela ciá, cruza a lo largu del lau sul dela praça.[30]
Remove ads
Educación
Ulán Bator tieni cincu grandis nuversidais: la Universidad Nacional de Mongolia, la Nuversidá Científica i Tecnológica de Mongolia, la Nuversidá de Salú i Ciencias Médicas, la Nuversidá Pedagógica, i la Nuversidá d'Arti i Coltura. La Biblioteca Nacional de Mongolia cuenta con una amplia seleción de testus n'inglés sobri temas mongolis. La Escuela Americana d'Ulán Bator i la Escuela Enternacional d'Ulán Bator ofrecin educación d'estilu ocidental n'inglés pa ciudadanus mongolis i residentis estranjerus.[31][32]
La biblioteca estórica contieni una güena cantidá de manuscritus mongolis, chinus i tibetanos.
Transporti
Nacional i enternacional

Ulán Bator es el centru delas comunicacionis del país. Pol tierra está conetá pol carretera colas prencipalis ciais de Mongolia, inque la mayoría delas carreteras del país no están asfaltás ni señalizás, lo que hazi que los desplazamientus pol carretera puean sel difícilis. Inclusu dientru dela ciá, no tolas vías están pavimentás i algunas delas que sí lo están no s'assitian en güenas condicionis.[33]
En quantu al transporti aéreu, la ciá tieni un aeropuertu enternacional: el Aeropuerto Internacional Genghis Khan (conocíu ata 2005 comu Aeropuertu Buyant Ukhaa), assitiau a 18 km al sudoesti dela ciá.[34] Se trata dela mayol estalación aérea del país, copa más del 98% del transporti aéreu enternacional del país[35] i es la única qu'ofreci vuelus enternacionalis regularis. Los prencipalis destinus enternacionalis son Pekín, Berlín, Irkutsk, Moscú, Seúl i Tokio, mentris que los prencipalis viajis nacionalis son a Hovd i a Mörön.[36]
La estación de ferrocarril de Ulán Bator es la mayol del país. Nella para el Transmongoliano, una línia de ferrocarril qu'atraviesa el país de norti a sul, conectandu la ciá rusa de Ulán-Udé (con conesión col Transiberiano) cola ciá china de Jining.
Urbanu
Los gobiernus nacional i municipal regulan el sistema de transporti urbanu. Operaoras privás operan varias línias de autobús pola ciá. Estas línias son complementás pol microbusis, que recorrin las mesmas línias.
Inque dessisti una página web describiendu el metru d'Ulán Bator, esta ciá no dispón de metru.[37]
Remove ads
Deportis

N'Ulán Bator (comu nel restu de Mongolia) predominan los deportis regionalis, entri los que destaca el Naadam, que puyera sel considerau comu el deporti nacional. Inque no solu se disputan deportis regionalis sinu que tamién se disputan (inque de manera minoritaria) deportis mundialmenti conocíus comu el fubu, el baloncestu, etc.
El Mongol Rally, descritu comu «la mayol aventura del mundu», es una competición de rally que prencipia en varias ciais upeas (comu Londres, Madrid o Milán) i remata n'Ulán Bator. El Master Rally de 1996 tamién finalizó nesta ciá, tras salil de París i pasal pol Moscú.
La Mongolia Bike Challenge es una competición de BTT delas más duras del mundu.
Remove ads
Patrimoñu
Monasteriu Choijin Lama.
Monasterio de Gandantegchinlin.
Museu d'Estoria Natural.
Museu Nacional d'Estoria de Mongolia.

Palaciu d'Iviernu de Bogd Khan.
Teatru Nacional Académicu d'Ópera i Ballet de Mongolia.
Praça Sujbaatarin.
Memorial Zaisan.
Estayu Nacional de Deportis.
Parqui Nacional Gorji-Terelzh (a 70 km d'Ulán Bator).
Relacionis enternacionalis
N'Ulán Bator s'atopan las embajás delos paísis que mantienin relacionis diplomáticas con Mongolia.
Panoramas

Ciais hermanás
ciais hermanás con Ulán Bator son:[38]
Prantilla:Geodatos Turquía Ankara, Turquía[39]
Prantilla:Geodatos China Hohhot, China
Prantilla:Geodatos Rusia Irkutsk, Rusia[40]
Prantilla:Geodatos Rusia Moscú, Rusia
Prantilla:Geodatos Japón Sapporo, Japón
Prantilla:Geodatos Corea del Sur Seúl, Corea del Sur
Prantilla:Geodatos Taiwán Taipéi, Taiwán[41]
Prantilla:Geodatos Rusia San Petersburgo, Rusia[42]
Prantilla:Geodatos Rusia Ulán-Udé, Rusia[43]
Prantilla:Geodatos Australia Gold Coast, Australia[44]
Prantilla:Geodatos IND Nueva Delhi, India
Referencias
Atijus esternus
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads

