Cusina milanesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cusina milanesa, che la anòvera on grand numer de piatt, a l'è caratterizzada di element del territori, compagn de la coltura del ris e 'l levament de boeu e porscell. Al temp istess, mersì al roeul de Milan comè center de scambï e capitala d'ona gròssa region, la sò cusina a l'è deventada comè ona sòrta de sòmma di cusin e di tradizion gastronomegh de tutta la Lombardia, cont, in puu, influenz e scambï cont quij di dominador ch'a gh'hinn staa in del cors del temp.
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia |
Vos principala: Milan.
Intra i piatt pussee famos a gh'hinn el risòtt giald cont el zaffran, la costoletta e la cassoeula; intra i dolz el gh'è el panatton, che, al prinzipi, a l'era nient alter che pan[1], faa per i fest natalizzi.
Prima che la gh'è stada la "vacca matta", a eren spantegaa comè l'òss bus a la milanesa e la fritura mista a la milanesa (cont zinivella e laccett). La fritura a l'è squas totalment sparida per la dificoltaa de trovà i ingredient de baa e la disabituden al sò us. Oltra, a gh'è staa, a partì da dòpo la segonda guerra mondiala, ona tendenza a vesinass pussee a i us alimentar nazionai: a gh'è staa on bandon progresiv di grass animai, per esempi desmetend de dovrà el butter e scominciand a dovrà l'oli.