From Wikipedia, the free encyclopedia
El fasoeù comùn (Phaseolus vulgaris L.) a l’è ‘na pianta annuál de la famiglia di lèmm, originaria de l'America centrál. L’è staà importàa, dòpo de la scovèrta de l’America in Euròpa indoe gh’éren domà di fasoeù di speci del géner Vigna, de orìgin asiatica: i fasoeu del géner Phaseolus s’hinn spandùu in depertùtt e hann scavalcàa el grupp del mond antìgh, degià che s’hinn dimostràa pussée fàcil de vèss coltivàa e rènden pussée (rispètt al Vigna la resa per èttaro l’è quasi doppia).
La primma descrizión botanica del fasoeu comùn, sòta el nòmm de Smilax hortensis , l’è stada attribuida ai botànich Hieronymus Bock e Leonhart Fuchs in del 1542.
In Species Plantarum del 1753, el Linné l’hà classificàa i fasoeu conossùu al sò temp in di géner Phaseolus e Dolichos cont el fa la lista de 11 speci de Phaseolus di quàj 6 speci i éren coltivàa e 5 speci i éren selvàdegh.
Dòpo divèrsi revisión tassonòmich, The Plant List l’ha mantagnùu trìi di speci del Linné:
e l’ha trattàa i àlter speci come minga accettàd, minga risòlt o classificàa de noeuv in di géner Vigna o Glycine.
Al dì d’incoeu, i fasoeu asiàtich ‘na vòlta attribuìi al géner Phaseolus hinn staà trasferìi in del géner Vigna, inscì che el géner Phaseolus incoeu el gh’hà denter domà di speci de orìgin americana [1].
Compàgn de la pupàrt di speci del géner, el genòma del fasoeu el gh’hà 11 cobbi de cromosòma (2n = 22). Con 625000 para de basi per genòma aplòid, a l’è el pussée pìccol de la famiglia di lèmm[2].
ll fasoeù a l’è ona pianta erbàdega, annuál, cont on portamént divèrs a segonda de la varietà.
A gh’è du grupp principáj: i faoseù rampegánt compágn del tipo originál, e i fasoeù drìtt e pussée ramificàa.
El portamént de la pianta l’è determinàa soratùtt del sò genòma, ma i condizión ecológich in di vari fasi del svilùpp de la pianta pòden influenzàll. Per esémpi, ona temperadura elevada (30 °C) in del temp che la butta i primm foeuj la compòrta semper on portamént rampegánt [3].
El fasoeu el gh’hà 'na radìs principál minga dominanta che la ven integrada a la svèlta con di radìs de fianch. I radìs pòden rivà giò fina anca a la profondità de vun meter se el terrén l’è quèll giust. I radìs hinn in simbiosi cont i batter che fìssen l’azòto, soratùtt el Rhizobium etli e Rhizobium phaseoli. I condizión pussèe giust per el svilùpp de la simbiosi hinn ‘na temperadura compresa tra 25 e 30 ° C e ‘n pH de 6 a 7. La quantità de azòto fissada la pò raggiòng i 200 kg per èttaro.
I fust rampegánt hinn broccàa e circónden el sò sostègn in vèrs antiorari. Pòden rivà fina a 2-3 meter de altèzza. I cultivár piscinìnn gh’hànn pussée de ramm, hinn dritt e alt infra 40 e 60 cm e hinn pussée adàtt per la maccanizzazión di coltùr.
I foeuj madùr gh’hànn el picóll e la stipola, e hinn miss voeuna a dèstra voeuna a sinistra e a forma de trifoeuj. I foeujètt gh’hànn ‘na forma ovál-guzza, quasi a forma de losanga e hinn infra i 6 e i 15 cm longh e largh infra i 3 e i 11 cm.
Varietà principàj ottegnùu de somenza:
Varietà principàj "mangiatùtt" (cornin, piattón, etcètera.):
Il fasoeù el ven coltivàa per la soa somenza, che la ven cattada su frèsca o sècca (fasoeù), oppùr per el sgusc intrégh da mangià frèsch (cornìtt o cornètt). I varietà a ciclo vegetatìv pussée longh, in di región temperàa vegnen somenàa de primavera, chi a ciclo pussée brév d’estaa. In del cas di fasoeù rampegánt a gh’è de besògn de piantà giò di sostègn.
I fung che infèscen el fasoeù hinn: l'antracnosi (Colletrotrichum lindemuthianum), la manna del fasoeù (Uromyces phaseoli), la peronòspera del fasoeù (Phytophthora phaseoli) e la marciura carboniosa (Macrophomina phaseolina). Intra i insètt nociv gh’è i mìrid Calocoris norvegicus e Lygus campestris, la piràlid di lèmm (Etiella zinckenella), la mosca grisa de la somenza (Delia platura) e ‘l tonchio del fasoeù (Acanthoscelides obtectus).
De spèss la somenza del fasoeù crùda e anca i frutt zèrb hinn ona càsoa de velenamént in di fiolìtt, degià che i reconóssen i fasoeù come ‘n mangià. La proteina velenosa (la Fitoemoagglutinina) la ven distrutta domà per mèzz d’ona longa cottura.[7] [8]
La fitoemoagglutinina a l’è presenta anca ind la sòja.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.