Marz

Marz (parnonzia: /maːr(t)s/) l’è el terz mes de l’ann ind i lunari sgiulian e gregorian. El gh’ha 31 dì. Ind l’emisferi boreal, el prenzipi de la primavera meteorologega l’ocorr el 1 de marz. L’equinozzi de marz el 20 o el 21 el segna l’inizzi stronomegh de la primavera ind l’emisferi boreal, e l’inizzi de l’autoven ind l’emisferi austral, indova setember l’è equivalent a marz ind l’emisferi boreal.

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Personifegazzion del mes de marz, Joachim von Sandrart

In latin el nom del mes l’è Martius, e l’era el prim mes de l’ann ind i version di lunari roman pussee vegge. L’era ciamad insì in onor de Mart, el dia de la guerra, e avol de tut el popel roman intravers la fiolanza di sò bagaj, Romel e Rem. Con marz l’inviava la seson di guerre,^[1] e ghe vegneva fait su di feste per el Mart, che pœu vegneven faite anca a occiover quand che i ativitaa belleghe vegneven sarrade su.^[2]

A marz, ind la Roma antiga se zelebrava l’Agonium Martiale – 1, 14 e 17 de marz – i Matronalia – 1 de marz – I Iunonalia – el 7 – i Equirria – el 14 – i Mamuralia – el 14 o el 15 – i Hilaria – el 15, e pœu del 22 al 28 – i Argei – el 16 e el 17 – i Liberalia e i Bacchanalia – el 17 – i Quinquatria – zelebrad del 19 al 23 – e el Tubilustrium – el 23 de marz.

In finlandes, marz l’è ciamad maaliskuu, o ben el ‘mes de la terra’. Se pensa che el nom el vegna sgiò del facc che la fioca la se deslengua e la terra la ven a voltra ancamò una vœulta.^[3] In anglo-sassen l’era ciamad Lentmonat, per via de l’equinozzi de primavera e del facc che i sgiornade tachen a slongàss.

I preje zodiegai de marz inn l’aquamarina e l’eliotropi, che simbolizen el corasg. El sò fior l’è el narzis.^[4] I sò segn zodiegai inn pess infina al 20 de marz, e monton del 21 inanz.^[5]

Proverbi

• Marz aquos, bon domà per i spos;^[6]
• Marz duu fus scars, april un fus sgentil, masg el coo sul piumasg, vost gh’è rizzet e se fila un fuset;^[6]
• Marz fiœul de una baltroca, ora el piœuv, ora el fioca, ora el tira vent, ora el fa bell temp;^[6]
• Marz marzot, l’è ingual el dì e la not;^[6]
• Marz polverent, segra e forment.^[6]