Metropolitana de Roma

From Wikipedia, the free encyclopedia

Metropolitana de Roma
Remove ads

La metropolitana di Romma a l'è ona red de strapòrt rapid che la serviss la cittaa de Romma.

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ciù informaçioìn Tipolojia, Stats ...

A l'è compònnuda de trii lign, identificaa cont letter e color divers, per ona longhezza totala de 60 km. La prima, la linia B (de color bloeu), a l'è stada inaugurada in del 1955; la segonda, la linia A (color oransg) in del 1980; la terza, la linia C (color verd), in del 2014. La gh'ha 74 stazion[1], 59 di quaj sotta-terra. A hinn dree a vess faa-sù ona quaj banda de la linia C, che, se pensa, la sarà finida e dervida tota in del 2021, e a gh'hinn di progett de slongament di band gemò esistent de la linia A e de la linia B.

Dal primm de sgenee 2010 la red a l'è gestida, insemma ai strapòrt de superficia, da l'ATAC.

Remove ads

Red

La red metropolitana a l'è componnuda de trii lign:

Ciù informaçioìn Linia, Percors ...

Segnalament

Linia A

La linia A la dopera on sistema de segnalament cont protezion e supervision automatega di treni, cont el blocch automategh a corrent codifegaa per la ripetizion in gabina. El segnalament, oltra a protegg i sezion, l'è anca doperaa per dà al macchinista la velocità massima de la sezion.

Linia B

Thumb
Segnaj a Marconi

Finna al 1990 la linia B l'ha doperaa on segnalament domà per la libertà de la via, de ispirazion ferroviaria, che 'l segnalava al treno domà la libertà de la sezion, la posizion di scambi per i stazion de diramazion e la ciamada in stazion.

Dal 1990 a l'è doperaa on sistema noeuv, compagn de quell de la metropolitana milanesa e de la linia A, che 'l segnala anca la velocità massima de tegnì, che la va da 0 a 80 km/h passand per 15, 30, 50 e 65 km/h.

Linia C

La linia C l'è automatega e la dopèra on sistema a radiofrequenza per comunicà costantement cont i treni e informài in su la velocità de tegnì e la libertà de la via. El sistema de rilevament a l'è 'n evoluzion del blocch automategh a corrent codifegaa che 'l permettaria ona frequenza de 90 segond.

Remove ads

Nòt e alter progett

Bibliografia

Vos corelaa

Ligamm de foeura

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads