Plutone (corp celest)

From Wikipedia, the free encyclopedia

Plutone (corp celest)
Remove ads

Plutone (simbul: ⯓[7] e ♇[8]) l'è 'n pianeta nano che 'l gira entùren al sul sönden òrbita colocàda endèla regiù piö periférica del Sistema Solar ciamàda Fàsa de Kuiper. El g'ha 'n òrbita ecèntrica che se 'ncrùza con chèla de Netuno ma sicóme che i sò paràmeter orbitài i è 'n risunànsa (2:3) con chèi de Netuno, ghe nesöna pusibilità che i du corp i se scùntre. El sò pià orbitàl l'è 'nclinàt de presapóch 17° en rapórt al pià de l'eclìtica. El se tróa a 'na distànsa media de 39 Unità Astronòmiche del Sul ('na UA la corespónt a la distànsa média 'ntra la Tèra e 'l Sul), col pereéle a 29,7 UA e l'aféle a 49,5 UA. Per fà 'na rotasiù entùren al sò as el ghe mèt 6,38723 dé (cioè 6 dé, 9 ùre, 17 minücc e 36 segóncc).

Thumb
Le dimensiù de Plutone e Caronte en confrónt a la Tèra e Lüna
bussola Disambiguazión – "Pluton" la mena chì. Se te see dree a cercà el dia greco-roman, varda Pluton (dia).

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Ciù informaçioìn (134340 Pluto), Stella mader ...

La màsa de Plutone l'è de 1,31 × 1022 kg, che 'l corespónt a 0,22% de chèla de la Tèra e meno del 20% de chèla de la Lüna, el sò diàmetro l'è de 2368 km, doca presapöch el 68% de chèl de la Lüna. El totàl de la sò superfìce (1.665 × 107 km2) l'è presapóch del 10% piö pesèna de chèla del cuntinènt de l'Amèrica Meridiunàla.

Plutóne l'è stat scuprìt endel 1930 del Clyde Tombaugh e 'n prensépe l'ìa stat clasificàt come chèl dei nöf dei pianéti del Sistéma Solàr. Endel 2006 gh'è stat revulusinàt en pó töt el sistéma de clasificasiù dei corp celèscc del Sistema Solar e 'n chèla ocaziù lé gh'è stat creàt la nöa categurìa dei Pianéti Nani.

Per le sò caraterìstiche l'è apò a cunsideràt 'n ezèmpe tìpich de ogèt transnetünià. e l'è stat ciapàt come riferimènt per la clas dei pianéti nani, denuminàcc uficialmènt de l'Üniù Astronòmica Internasiunàla plutoidi.

Remove ads

Satèliti natürài

Thumb
El sistéma Plutone-Caronte e i óter quàter satèliti.

Plutone el g'ha sich satèliti cunusìcc, el piö gròs e 'mportànte dei quài l'è Caronte, scuprìt endel 1978 e conden ràgio che l'è póch de piö de la metà de chèl de Plutone e 'na màsa che l'è póch de piö de la nòna part. Endei fàcc Plutone e Caronte i fùrma en sistéma che g'ha 'l baricèntro deföra del vulüm de Plutone e i se gira l'ü 'ntùren a l'óter en 6,387 dé (terèstri), en perìot idèntich a chèl de la rotasiù entùren al sò as de töcc du i ogècc. Chèsto völ dì che i è 'n rotasiù sìncrona e che i se móstra sèmper el stès emisfér. I óter quàter satèliti i töcc en tòch piö pesègn e i gìra entùren al sistéma Plutone-Caronte a distànse piö grànde. I è denuminàcc, en ùrden de distànsa, Stix, Nix, Kerberos e Hydra.


Remove ads

Riferimèncc

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads