Virga

From Wikipedia, the free encyclopedia

Virga
Remove ads

Con virga (latin virga, "verga, ramo")[1] a se voeur indicà ‘na caratteristica accessòria de cèrt nivola che la consist in di scìj de precipitazion inclinàd o verticaj, taccàd sòta la superfice de la nìvola medèsima e che tocchen giò nò el soeul,[1] perchè svaporen o, in del caso de precipitazion sòlida sublimen, in del cors del sò tragìtt, intanta che intravèrsen di strat de aria pussée sècch.

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Thumb
Virga al tramont: notée che la precipitazion la toca giò minga el soeul.
Thumb
Nimbostratus virga
Remove ads

El nòmm

Quand che a se parla d’ona nivola, la paròlla latina virga l’è de vèss scrivuda sùbit adrée al tipo de la nivola medésima (per esempi Cumulonimbus virga)[1] e la paròlla l’è minga de vèss declinada. A se pò però parlà de virgae (o virgh, con plural a la lombarda occidental) con riferiment ai scìj lassàd de ‘na precipitazion che la tocca giò minga el soeul. Di vòlt i meteorològh interpreten virga ‘me ‘na sigla de "Variable Intensity Rain Gradient Aloft" (Gradient de pioeuva de sora de intensità variàbel) ma l’è minga giust. In lengua inglesa virga a l’è inveci generalment tradòtt con precipitation trail o fallstreak.[2]

Remove ads

Caratteristich

I nìvol che pòden vègh di virgh hinn i Cirrocumul, i Altocumul, i altostrati, nembostrati, i Stratocumul, i Cumul e i Cumulonemb.[1] Quand che ‘l fenòmen el succed, la compàr ‘na scìa generalment inclinada fada su de cristàj de giazz o de gottìnn liquid de pioeuva. Quèj scij chì pòden caosà di fenòmen atmosferegh interessant, perchè quand che la pioeuva la passa del stat liquid a quèll gas la ghe tira via a l’aria ‘na granda quantitàa de calor (calor sconduu) e donca la se infrèggia on bèll poo. Quèj porizioncin d’aria chì molto frèccia vànn giò a la svèlta creando di borineri piscinìtt.

Remove ads

Virga e band de precipitazion

Se gh’ha de confund minga el fenòmen conossùu ‘me virga cont i band de precipitazion, che insegnen domà che in quèlla zòna lì a hinn adrèe a capità di precipitazion, sia che raggiongen el soeul (e in quèll caso chì se parla de praecipitatio ‘me caratteristica accessòria de la nivola[1]) o nò. Di band assée consistent a pòden vèss notàd quand che i nev succeden sora i collìn e i montagn, e in quèll caso chì ciapen l’aspètt di nìvol taccàd a la montagna medesima.

Riferiment

Bibliografia

Vos correlàd

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads